2025 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2025-01-23 10:17
Falguera àguila / Pteridium aquilinum / és una planta herbàcia perenne de la família Polypodiaceae-Polypods. A Rússia, la falguera d’àguila es coneix com l’àguila comuna, a Alemanya com a Adlerfarn i a França com a fougere aigle.
El rizoma de l’herba és llenyós, marró negre, gairebé negre, ramificat, rastrejant, de fins a 1 m de llarg, fins a 10 mm de gruix. En secció transversal, s’assembla al contorn d’una àguila, d’on prové el nom llatí de l’herba. Les fulles de la falguera àguila es desenvolupen individualment. Són de grans dimensions, conservades a l’hivern, amb tiges de fins a 1,5 m de llargada, doble-triple divisió, coriàcies, nues, amb amplis lòbuls triangular-ovats, amb una peculiar olor desagradable. Les espores són lineals, situades a sota al llarg de la vora de la fulla arrissada. La falguera àguila es reprodueix principalment vegetativament, i amb menys freqüència per les espores. Portant espores al juny i agost. Les seves espores són berrugues, marrons.
La falguera de l’àguila és una planta comuna a molts països. L’herba és més freqüent a Rússia. A Bulgària, la planta creix a prats i pastures, especialment al cinturó de fagedes de les terres baixes, des del nivell del mar fins al límit superior dels camps de les zones muntanyoses i de contrafort, en alguns llocs massivament.
Composició de falguera àguila
Els rizomes de falguera àguila tenen en la seva composició una quantitat important de midó (fins a un 46%), fins a un 34% de cel·lulosa, fins a un 6% de pentosà, fins a un 10% de sucres, fins a un 10% de cendra, de les quals quantitats significatives de potassi (fins a un 4%) %), fins a un 0,4% de sodi, fins a un 1,7% de silici, fins a un 0,9% de calci i fins a un 1% de fòsfor. A més, s’ha trobat a l’herba el contingut d’alcaloides, oli essencial (fins a un 0,18%), fins a un 1,2% d’oli gras, substàncies mucoses, saponines, pteraquilina (substància glucòsida amarga). Les fulles contenen fins a un 30% de cel·lulosa, fins a un 5% de pentosans, fins a un 10% de sucres, fins a un 22% de proteïnes, fins a un 36% de lignina, fins a un 2,5% d’extractius, fins a un 8% de cendres, de les quals fins a un 3,9 % de potassi, fins a un 0,3% de sodi, fins a un 2, 14% de silici, fins a un 1,06% de calci i fins a un 1,24% de fòsfor. El contingut de pteramigdalina es va trobar a les fulles fresques de la falguera de lligabosc. La prunazina també s’aïlla del medicament.
Falguera àguila en creixement
La falguera de l’àguila s’adapta fàcilment a l’aire sec de les cases, tot i que prefereix una humitat elevada. La planta creix amb èxit fins i tot a les parts més fosques de la llar, però pot créixer fàcilment a la llum, sempre que no estigui exposada a la llum solar directa. Als mesos d’hivern, la falguera àguila pot suportar temperatures de fins a 10-13 graus i, a l’estiu, si la temperatura supera els 20 graus, la planta necessita una humidificació addicional. El més important que cal tenir molt en compte és no assecar el sistema radicular durant cap de les estacions. Rega la planta amb aigua estancada, si és calcària, acidifica-la lleugerament. A l’estiu, regueu la falguera àguila cada dia i, a l’hivern, diluïu el reg fins a 2-3 vegades a la setmana.
La falguera de l’àguila es propaga sembrant espores i dividint la planta mare. Sovint passa que aquesta espècie es sembra a si mateixa, i les plantes joves recentment emergides creixen si es trasplanten en testos separats i es reguen adequadament sense que el sòl s’assequi.
En cas contrari, la fulla barrejada amb torba és el sòl més favorable per a la falguera àguila. Les plantes es trasplanten cada primavera. Les fulles seques, danyades i daurades es tallen el més baix possible. En cas que tota la planta s’assequi, haureu de tallar-la fins a l’arrel i, a continuació, submergir-la al test durant un dia en una galleda d’aigua. Si sou constant en regar-lo, aviat notareu com apareixen les fulles noves.
Recollida i emmagatzematge de falguera àguila
Els rizomes / Rhizoma Aquilinae / i les fulles / Folia Aquilinae / de la falguera àguila s’utilitzen principalment amb finalitats mèdiques. Els rizomes es desenterren durant els mesos de primavera, es netegen del sòl, de les arrels de les seccions velles podrides i de les tiges de les fulles.
L'assecat es realitza al forn el més aviat possible després de cavar, estenent-se en una capa fina. S’obté una millor qualitat si s’asseca primer a una temperatura de fins a 30 graus, i després s’eleva gradualment fins als 40-50 graus. Fins i tot seria millor que l’herba es col·loqués en un fort flux d’aire per endavant per perdre part de la seva humitat i després assecar-se.
D'uns quatre quilograms de rizomes frescos s'obté un quilogram de sec. L'herba fresca s'emmagatzema en cistelles de vímet i l'herba seca s'embala en bosses de pes estàndard. En tot moment, tingueu cura de no barrejar el medicament amb plantes no verinoses.
Beneficis de la falguera àguila
Els rizomes de falguera àguila s’utilitzen en medicina popular búlgara i russa com a antihelmíntic (l’acció és més feble que la de la falguera masculina), així com en forma d’infusió externa per ferir i contra les erupcions cutànies (mundarluk). Les fulles joves acabades d’arrencar s’utilitzen com a aliment en algunes zones més pobres del Japó, Nova Zelanda i les Illes Canàries.
A causa de la capacitat de les arrels de fer-se escuma com el sabó, en alguns països (per exemple, França) s’utilitzen per rentar i rentar roba.
A causa de l’alt percentatge de midó, els rizomes es poden donar com a aliment als porcs, i també se’n prepara cola.
Les fulles de falguera àguila s’utilitzen sovint per repel·lir els insectes a l’hora d’emmagatzemar fruites i verdures, ja que tenen una olor desagradable. També es poden utilitzar com a llit als estables.
A causa de la quantitat important de sals de potassi que conté la cendra de falguera, s’utilitza a la indústria del vidre per produir potassa.
La falguera àguila és una planta ornamental adequada per a llocs ombrívols a causa de les seves belles fulles grans.
Medicina popular amb falguera àguila
La medicina popular russa ofereix una decocció de falguera àguila com a antihelmíntic. Prepareu la beguda abocant una cullerada d’arrels de lligabosc picades i seques amb 300 ml d’aigua calenta. Deixeu bullir l’herba durant 20 minuts i, a continuació, coleu la decocció. Divideix el líquid en tres parts i beu-ho durant tot el dia. Les ferides obertes es poden rentar amb aquesta decocció.
Mal de falguera àguila
Pteridium aquilinum és una mala herba perjudicial per a prats i pastures, civada, patates i altres. Quan és fresca, la planta és verinosa per al bestiar.
La intoxicació es produeix si un bestiar o un porc ingereix entre 2 i 4 kg de lligabosc en un termini de 24 hores.
Recomanat:
La Diferència Entre Fettuccine, Falguera, Garganelles
La pasta italiana està representada per molts tipus de pasta diferents, alguns dels quals ni tan sols han aconseguit una gran popularitat fora del país on es van crear. Això no passa amb el fettuccine, que és el favorit de moltes persones a tot el món.
Propietats útils De L'herba Femella Falguera
La riquesa d’herbes a Bulgària és fantàstica i encara avui en dia s’utilitzen en farmàcies, cuina i cosmètica. Gairebé tothom ha sentit a parlar dels poders curatius d’herbes com la camamilla, el sumac, la farigola i moltes altres, però n’hi ha alguns que només els herbolaris coneixen.