2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
Anxoves / anxova / és un peix petit que pertany a la família Engraulidae. Hi ha 144 espècies d’anxoves que habiten aigües temperades. Les anxoves es distingeixen encara més pel cap aplanat i la boca gran. Té el cos pla i allargat cobert d’escates de fulla caduca, que normalment arriba a mides de dos a trenta centímetres. Succeeix que alguns dels representants més vells de les diferents espècies creixen encara més. El color de la part posterior és de color verdós a blau. El ventre està pintat de plata.
El pes dels diferents peixos varia. De mitjana, pesen uns dotze grams. Es troben a l’oceà Atlàntic, oceà Índic, oceà Pacífic, mar Negre i mar Mediterrani. Les anxoves, juntament amb el salmó, la truita, l'arengada, la sardina, la daurada i altres, pertanyen als anomenats peixos greixos, que a més de proteïnes també contenen una gran quantitat de greixos. Les anxoves s’alimenten de plàncton i peixos recentment eclosionats, alimentant-se dues vegades al matí i al vespre. Les anxoves s’alimenten de diversos peixos depredadors. També és atractiu per a algunes espècies d’ocells, com el pelicà marró de Califòrnia. Els peixos d’aquesta espècie es mouen en ramats.
Tipus d’anxoves
Com ja s’ha esmentat, molts són coneguts a tot el món tipus d’anxoves. Entre les més famoses hi ha les anxoves de Califòrnia, les anxoves japoneses i les anxoves europees. L’anxova europea (Engraulis encrasicolus) es troba a Bulgària. A la part superior del cos es veu un matís de color blau fosc. El ventre del peix té un color blanc platejat i blanquinós. Arriba a uns quinze centímetres. En alguns casos fins a vint. El seu pes mitjà és de deu a dotze grams. Representants de l’espècie d’anxova europea viuen en passatges. Es poden veure a les zones costaneres del Mar Negre. Com que les anxoves generalment no toleren les baixes temperatures, aquesta espècie es trasllada a la costa del nostre veí sud de Turquia a l’hivern.
Una altra part del peix es dirigeix a la zona sud de l'illa de Creta. Després que l’aigua al voltant de la nostra costa es tornés a escalfar durant els mesos de primavera, van començar a arribar representants d’Engraulis encrasicolus. Assoleixen la maduresa sexual quan arriben a l'edat d'un any. La seva reproducció comença a la primavera i acaba a la tardor. Això sol passar en aigües poc salades, la temperatura dels quals ha arribat a almenys els divuit graus. Les anxoves europees generen a uns cent quilòmetres de la vora de la font d’aigua, generalment prop de la superfície de l’aigua. La incubació del caviar triga unes quaranta hores. Aquests peixos viuen uns quatre anys.
Història de les anxoves
Es creu que la paraula anxova es va originar a la Mediterrània. Tot i això, no està clar si les seves arrels s’han de buscar en italià o en portuguès i espanyol. Tot i això, les fonts mostren que en els primers anys del segle XVII el nom ja es feia servir entre els anglesos. Van recórrer a consumir aquest tipus de peix quan bevien begudes alcohòliques. Les anxoves van assistir a l'obra de Shakespeare Enric IV.
A partir d’aquí queda clar que al pub, a més de begudes alcohòliques, també s’oferien anxoves. A part de Shakespeare, el peix també és esmentat pel metge T. Venus, conegut per parlar dels efectes negatius del tabaquisme. El metge presta molta atenció als nutrients i a la manera com afecten la salut humana. Assenyala el peix d’anxova com un producte alimentari utilitzat sovint pels apassionats amants de les tasses, així com per les persones que estan a punt de menjar.
Composició d’anxoves
Les anxoves són una font de moltes substàncies útils. Entre ells hi ha greixos saturats, àcids grassos omega-3, proteïnes. La composició també conté sodi, potassi, vitamina E, vitamina B6, vitamina B12, calci, ferro, manganès, zinc, coure, fòsfor, tiamina, riboflavina i altres.
Beneficis de les anxoves
Anxoves és un peix que conté molts ingredients importants per al cos humà. Proporciona al nostre cos proteïnes útils i redueix el risc de problemes cardiovasculars, normalitza la pressió arterial. Els valuosos ingredients que contenen les anxoves també redueixen els nivells de colesterol dolent. Menjar anxoves almenys un cop per setmana té un efecte positiu sobre els ossos i els enforteix. Menjar peix deliciós té un bon efecte sobre els músculs, de manera que hauria d’estar present amb regularitat al menú i als atletes.
Emmagatzematge d’anxoves
El peix no es pot emmagatzemar molt bé fresc, per la qual cosa és aconsellable conservar-lo. Amb aquest propòsit, es neteja a fons del cap, les entranyes i les brànquies i després es renta. En cas que hi hagi escates, també s’eliminen. Alguns dels peixos es col·loquen en un bol, coberts de sal, i després se’ls col·loquen més peixos. Finalment, saleu-ho tot bé i deixeu-ho així (cobriu-lo amb una tapa) durant 48 hores. Després es renta la sal i es desossa el peix. La carn neta es col·loca en un bol juntament amb vinagre durant 24 hores. Esbandiu el peix restant i talleu-lo a trossos. Escampeu-les amb verdures que vulgueu, vinagre i oli d’oliva. Poseu la carn marinada en pots. Es conserven a la nevera.
Anxoves a la cuina
Les anxoves tenen un gust característic de marisc que se sent molt bé. És preferit sobretot pels apassionats amants del marisc. Escampat d’oli, suc de llimona, ceba, anet i pebre, s’ha convertit en una part emblemàtica de la cuina de diverses cultures. A més de marinar, aquests deliciosos peixos es poden menjar fumats, cuits al forn i fregits. Les anxoves són una part indispensable de les amanides, entrepans, pizzes, sopes, guisats, pastes, risottos i molt més. Es combina bé amb olives i salses. A l’hora de servir anxoves marinades, és bo rentar-les i assecar-les prèviament.
