Les Temptacions De La Cuina Al Nord De França

2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28

El nord de França té moltes coses en comú amb algunes parts d’Anglaterra, però hi ha una diferència important: els francesos viuen per menjar, mentre que els britànics mengen per viure.

Influències geogràfiques

La cuina del nord de França es pot dividir en tres àrees principals: Normandia, Bretanya i Xampany. El terreny local juga un paper important en l’elecció dels productes, perquè la costa produeix peix fresc, els boscos són rics en caça i les pastures fan que hi hagi una gran varietat de productes lactis.

L’estil culinari normand és clàssic, molta mantega i nata s’utilitzen per a salses riques, als bretons els agrada el menjar més senzill però també deliciós, mentre que els xampanys cuinen plats senzills però amb molt de gust.

Productes de qualitat

Tant Normandia com Bretanya són conegudes per la qualitat dels seus productes naturals, especialment pomes, xai salat, formatge, peix, sidra i calvados. La regió de Xampanya és famosa pels seus escumosos i embotits, especialment pels embotits.

Productes Principals

Formatge

Alguns dels millors formatges francesos provenen del nord de França. El més famós és probablement el Camembert, que s’exporta i copia a tot el món.

Altres formatges normands famosos són Pon l'Eveque i Livaro, un formatge molt perfumat amb un interior suau. Les espècies famoses són Neufschatel, BriaSavaren i Brie. El formatge més característic del nord és el Maroy, anomenat pels habitants de la zona el vell pudor pel seu aroma típic quan està completament madur.

Pomes

Les pomes es conreen tant a Normandia com a Bretanya, utilitzades en molts plats locals. Poden ser salats, com el bacallà normand (amb vi de poma, nata i bolets), o dolços, com la càrrega (pomes en massa).

Xai

El nord de França és conegut pels seus xais i ovelles que pasturen als pantans rics en sal al voltant del Mont Saint-Michel. Aquesta carn és molt apreciada pel seu gust lleugerament salat però característic.

Marisc

La costa nord de França subministra marisc a la major part del país: llamàntol, ostres, musclos negres, musclos pectina, llobarro, turbot, verat. El plat estofat local cotriad és una versió del nord de la bouillabaisse francesa del sud i es prepara a partir del peix distribuït als mariners després de la venda de la captura: salmonetes, truites, peixos de Sant Pere, anguiles, monjos i altres. El plat es complementa amb alazà, nata, alls, bolets, patates i pastanagues. Per obtenir un sabor addicional, podeu afegir una mica d’aiguardent o una gota de vi Muscade.

Sidra i calvados

El nord de Normandia és famós per la sidra seca. El calvados se’n destila, com l’aiguardent del vi. Sovint es beu a primera hora del matí amb cafè o per fer una bona digestió després de menjar.

Tècniques i consells

Panqueques

Es preparen segons dues receptes. Una és amb farina de fajol, aigua, sal i una mica de llet, que fa panellets gruixuts, i l’altra, més lleugera, té una rica massa escassa amb llet, ous i farina de blat. Pàg

Els panellets de blat sarraí s’omplen amb farcits salats com el formatge i el pernil, mentre que el blat és per a farciments dolços, com ara melmelada, xocolata o puré de poma. Es poden menjar per esmorzar o com a plat principal, en funció de l’hora en què se serveixin.

A la part occidental de Bretanya els panellets s’anomenen crep, i a la part oriental, on es parla bretó: pa ratllat. La recepta regional més famosa de Bretanya són les creps. A tots els pobles i pobles trobareu un restaurant on podreu tastar-los des de primera hora del matí, cuits en un plat gran.

Fer panellets pot semblar fàcil, però heu d’aprendre a estendre la massa uniformement per fer que els panellets tinguin el mateix gruix.

Selecció Camembert

És bastant difícil triar el Camembert perfecte. Agafeu un pastís amb una escorça blanca i suau i premeu lleugerament. Ha de ser igualment suau a tot arreu, cosa que indica que està madur a l’interior. Quan el talleu, el nucli hauria de ser clar i daurat, suau i lleugerament inflat. No compreu mai camembert amb una escorça arrugada i fosca; si és possible, hi hauria d’haver un agradable aroma a formatge, no una olor forta i sobretot no amoníac, ja que fa olor de formatge massa madur. Deixeu que el formatge arribi a temperatura ambient abans de servir-lo.

El camembert està fet de llet sencera i obté la seva característica ratlla amarga de palla de civada a les cistelles on s’emmagatzema habitualment.

Altiplà marí

Un dels especialistes de la costa del nord de França és l’altiplà de marisc. La majoria de restaurants de peix ofereixen una vertiginosa selecció de marisc com a aperitiu. La festa per als ulls també és una meravellosa manera d’experimentar el plaer gastronòmic purament sensorial de servir marisc amb una varietat de salses de fusió.

Aquest plat presenta els exemplars més frescos possibles, una imatge de tot el que el mar i els rius locals tenen per oferir. La selecció sol incloure ostres crues (una altra especialitat bretona), musclos negres, musclos pectina i gambetes petites cuites de gust lleugerament picant, gambetes grans, crancs, llagostes i, de vegades, llagostes.

Són boniques, disposades sobre un llit d’algues i gel triturat en una safata de suro gran que es troba sobre una reixeta; servit amb salsa de maionesa o vinagre i cibulet, a més de molt pa negre.

Xampany

Què el distingeix dels altres en aquest vi escumós i escumós? Per anomenar-se xampany, el vi ha d’originar-se al nord-est de França i haver estat processat pel mètode xampany. Aquest procés requereix molt de temps i diners: el vi s’embotella i es fermenta de nou, afegint sucre i llevat. Apareix un precipitat que s’ha d’eliminar perquè s’inverti cada ampolla, es congeli la gola i s’elimini el precipitat. Després, l'ampolla es torna a omplir i el procés continua.

El xampany s’elabora amb raïm d’una sola collita, en lloc de prendre fruita de diverses collites. A diferència de la majoria dels altres vins, el xampany es ven pel nom del celler, no pel nom de les vinyes.

Cuinar amb xampany és un malbaratament complet, ja que quan s’escalfa les bombolles desapareixen. Es serveix fred, però no gelat, en cas contrari es perd l’aroma. S’ha d’eliminar sempre la tapa lentament, sense cops, cosa que provoca la pèrdua de líquid valuós.