2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
Campari (Campari) és un lic italià amarg mundialment conegut, la història del qual es remunta a 1860. L’aperitiu es produeix barrejant plantes aromàtiques i herbes amarges, fruites, aigua i alcohol.
La recepta original per a la producció de Campari es manté en profund secret, però tot i així va arribar a la informació del públic en general sobre com aconseguir un color vermell agradable de la beguda, mitjançant la cocinilla específica per a insectes, que s’utilitza generalment per produir pintura vermella inofensiva.
També se sap quin és un dels altres ingredients principals de Campari: l'escorça d'un arbre especial que creix a les Bahames. Tot i que el gran públic sap quins són els ingredients principals del licor, la proporció exacta entre ells és un autèntic misteri.
Història de Campari
La història del licor italià Campari va començar al segle XIX a Itàlia i es considera que el pare de la beguda és l’italià Gaspare Campari. Un fet interessant és que va treballar com a mestre de licors a Torí al bar Bass, el mateix bar on treballava un altre italià de fama mundial, el nom del qual s’ha convertit en un emblema: Alessandro Martini.
El 1860, el pare de Camparito va deixar el bar per crear la seva pròpia cafeteria a Navarra, anomenada Coffee for Friends. Va ser aquí quan Gaspare va començar a treballar en el desenvolupament de les seves pròpies receptes.
Els seus esforços es van coronar amb èxit i per això va néixer una nova estrella a l’escenari: el licor Campari, que té un sabor amarg i conté uns 60 ingredients diferents. El 1860, Campari va completar la seva recepta i es va traslladar a Milà, on va obrir un segon restaurant.
En aquella època, el cafè era molt popular i es convertia en un lloc de trobada de persones importants com polítics i empresaris. Un dels hostes més freqüents del restaurant és el mateix rei Vittorio Emanuele (el restaurant es diu Galleria Vittorio Emanuele). Tot això ajuda no només a la popularitat del cafè, sinó també a la fama que creix ràpidament de la nova beguda amarga amb un bonic color vermell.
El desenvolupament del negoci de Campari continua, i el fill del seu segon matrimoni, David Campari, és un ferm defensor del negoci familiar gràcies a les seves idees innovadores. Va ser ell qui va començar a introduir mètodes de màrqueting en les activitats de l'empresa del pare. És el torn de la primera publicitat del licor Campari al diari italià més venut: Corriere de la Serra. Anys després es va publicar el primer calendari Campari.
Fins a finals del segle XIX, però, Gaspare Campari no va deixar d’experimentar i crear altres begudes, però el líder absolut va continuar sent la seva primera creació.
Continua la turbulenta història del licor. El 1904, l'empresa familiar també va obrir la seva primera planta de producció a gran escala a Sesto San Giovanni. Al mateix temps, es van obrir molts restaurants a Itàlia, on es van conèixer amics, i el consum d’aperitius va créixer per allau.
David veu la situació favorable i introdueix una nova política publicitària Campari als mateixos establiments. El 1920, de forma inesperada, el fill va assumir la direcció de l’empresa, que només es va centrar en la producció de Campari i va deixar de tractar amb altres begudes.
És hora que l’empresa surti de les fronteres d’Itàlia i comenci a collir la merescuda fama internacional. Els dos països següents a començar a produir el còctel són Suïssa i França.
10 anys després, el 1930, Campari va obtenir un èxit espectacular amb el còctel més popular que crea la marca: Negroni.
A poc a poc, Campari va conquerir altres països i, actualment, l’empresa compta amb la seva pròpia producció i representants a més de 190 països. L’empresa moderna s’ha centrat no només en el seu licor més famós, sinó també en altres licors, vi i refrescos.
Servint a Campari
Els tradicionalistes beuen els seus Campari, barrejant-lo amb dues parts d'aigua carbonatada i una part de licor amarg. El gel és imprescindible per a aquesta beguda i una rodanxa de taronja completa completament el còctel.
Una altra manera de servir Campari és utilitzar suc de cítrics en lloc de sosa, preferiblement taronja. Eviteu combinar-lo amb sucs massa amargs, com el suc d’aranja.
Després de tot Capmarie té un sabor molt amarg i específic i no convindria combinar-lo amb alguna cosa igual d’amarg. El gust del suc de taronja va completament amb el campari.
Fins i tot si no es segueixen certes receptes, per a la preparació de còctels amb Campari és important saber que el licor va bé amb aigua carbonatada, vermut, xampany, suc de taronja i granadina.
En la majoria dels casos, Camparito es beu com a aperitiu i no se serveix amb menjar, però tothom el pot consumir segons el seu gust, tant sols com servit amb uns quants fruits secs, olives o qualsevol altre producte desitjat.
Còctels amb campari
Sens dubte, el còctel campari més famós és Negroni.
Productes necessaris: 30 ml de ginebra, 30 ml de Campari, 30 ml de vermut (vermell), 1 taronja i uns glaçons
Mètode de preparació: Prepareu un got i ompliu-lo de glaçons, afegiu la resta d’ingredients, decoreu-ho amb rodanxes de taronja i serviu-lo immediatament.
Un altre còctel molt fàcil és el Campari Soda, per a la preparació del qual es necessiten uns 150 ml de sosa, 60 ml de Campari, gel i taronja.
Mètode de preparació: Poseu el gel en un got alt adequat i aboqueu-lo Camparito. Premeu la taronja i aboqueu el refresc. Decorar amb rodanxes de taronja i servir.
El proper còctel famós amb Campari és Americano. Els productes necessaris són 30 ml de Campari, 30 ml de sosa i 30 ml de vermut, a més d’una llesca de taronja.
Mètode de preparació: ompliu-lo amb un batedor de gel, afegiu-hi Camparito i vermut, bateu-ho i aboqueu-lo en un got alt que estigui ple de gel. Afegir aigua amb gas, guarnir amb rodanxes de taronja.
