Mora Silvestre

Taula de continguts:

Vídeo: Mora Silvestre

Vídeo: Mora Silvestre
Vídeo: Mermelada de mora silvestre casera 2024, De novembre
Mora Silvestre
Mora Silvestre
Anonim

La mora salvatge / Rubus chamaemorus / és un arbust perenne amb una tija fortament creixent i rastrera, que està densament coberta d’espines.

Els colors de mora silvestre són de color blanc, recollides de 3 a 20 anys i més en un grup rar. Floreix abundantment al maig i al juny.

La mora salvatge és una molt bona planta melífera. Les abelles recullen grans quantitats de pol·len i nèctar. A Bulgària hi ha diverses espècies de mores silvestres que creixen en zones planes i zones muntanyoses.

La mora silvestre és una fruita coneguda des de temps remots, però encara avui en dia continua gaudint de les seves propietats curatives. El seu consum aporta no només plaer pel gust especial, sinó també millora de l’estat de salut.

Composició de mora silvestre

La mora salvatge conté proteïnes, sucres, cel·lulosa, pectina i tanins, àcids orgànics / cítrics, màlic /. Les fruites dolces també són riques en vitamines A, C, B i PP.

Dels minerals, el ferro, el calci, el cobalt i el fòsfor estan millor representats. La mora silvestre és una font de tocoferols, que són vitals per al desenvolupament del fetus a l’úter.

Mores silvestres
Mores silvestres

100 g mora silvestre conté 83 ml d’aigua, 6,8 g d’hidrats de carboni, 31 calories, 0,8 g de proteïnes i 0 g de greixos.

Cuinant mores silvestres

Per sentir el sabor ple i agut de les móres silvestres, és millor menjar-les fresques. Les móres madures tenen un gust més suau i dolç.

Tradicionalment, les mores silvestres s’utilitzen per fer gelatines o melmelades. En alguns països escandinaus s’utilitzen per fer licor. La mora silvestre s’utilitza per fer pastissos, creps, postres diversos. A Noruega se serveix amb nata i sucre.

Beneficis de la mora silvestre

La mora salvatge és una fruita valuosa en nutrició mèdica i dietètica. És extremadament útil en malalties beriberi, cardiovasculars i gastrointestinals. La mora silvestre també és un excel·lent remei per a la febre. Millora l’estat de la grip, els refredats i l’angina. Aquest tipus de mora ajuda a les intoxicacions i les cremades.

Els fruits madurs de mora silvestre tenen accions sudorígenes, diürètics, antiespasmòdics, antimicrobians i enfortidors. Reforcen el sistema immunitari i augmenten la coagulació de la sang.

Les fulles de mora silvestre tenen un efecte antiinflamatori, restauren la sang i curen ferides. La decocció de les fulles s’utilitza per a cistitis, diarrea, gota i trastorns metabòlics.

Fruites de mora silvestre
Fruites de mora silvestre

En combinació amb oli de peix, les fulles fresques de la planta ajuden a eliminar els abscessos purulents. A causa de l’alt contingut de vitamina C, les móres silvestres són un gran element preventiu contra l’escorbut.

A causa de la seva rica composició i diverses propietats útils, la mora silvestre s’utilitza àmpliament en cosmètica.

Els seus extractes s’afegeixen a diverses màscares, cremes, gels i xampús. El fruit és extremadament valuós per a les persones amb problemes de cabell i pell sensible i seca.

Medicina popular amb mora silvestre

La medicina popular búlgara recomana les arrels i les fulles de la mora silvestre en diabetis, hemoptisi, diarrea, disenteria, flux blanc, apendicitis, menstruació intensa i prolongada, varius. La mora silvestre es considera un agent anticàncer eficaç.

Externament, la decocció de les fulles s'aplica com a gàrgares per a la inflamació de les genives i la gola. Es recomana la fruita per enfortir les vies respiratòries, refredats.

S'abocen dues cullerades de fulles de mora silvestre amb 500 ml d'aigua bullint i es deixen en remull durant 1 hora. La infusió colada es beu 1 tassa 4 vegades al dia abans dels àpats.

Les arrels es preparen gairebé de la mateixa manera: 1 cullerada. les arrels s’inunden amb 500 ml d’aigua bullint i es bullen durant 10 minuts.

Dany de les móres silvestres

La mora salvatge no s’ha de consumir en les següents malalties i afeccions: úlceres gàstriques i duodenals; malaltia de ronyó; gastritis aguda amb major acidesa.

Recomanat: