2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
Després d’haver-vos portat a un viatge culinari a Etiòpia i Estònia, ara us portaré a l’Iraq. Aquest país no té una reputació molt bona i no sol ser una destinació turística preferida, però és el bressol de pobles antics i de grans civilitzacions: sumeris, assiris i babilonis, amagats entre les terres riques i fèrtils al llarg dels rius Tigris i Eufrates.
Suposo que en la ment de molts de vosaltres, Bagdad s’associa amb els bells contes de la vostra infantesa, on els califes i els mags recorren els carrers de Bagdad com a personatges de conte de les Mil i una nits. El món culinari de l’Iraq és ric en espècies, espècies com el coriandre, l’espècia, el safrà, el cardamom, el pa, el gingebre. A la seva cuina també hi trobareu oli d’oliva, oli d’ametlla, pinyons, llavors d’ara, llavors de sèsam, pals de canyella.
L’aroma del cafè acabat de fer en una olla de coure, servit en tasses pintades amb bellesa, és únic. Curiosament, abans d’elaborar el cafè, els grans es escalfen i es refreden nou vegades per poder netejar-los de totes les impureses innecessàries que puguin fer malbé el gust del cafè. El seu sabor, com el del te, és molt diferent del que ens és familiar, perquè la gent que hi posa cafè i te en una espècia anomenada hel. Com suposo que ja sabeu, els habitants de la zona prefereixen menjar xai, que es cou a la fusta i que s’assembla molt al nostre xai de Sant Jordi.
Molt sovint a la taula dels habitants de la zona es poden trobar peixos, que es baten amb pals de fusta i es fumen a les brases. Alguns coneixedors de la cuina iraquiana diuen que l'Índia té certa influència en la cuina local perquè el curri i l'arròs indi s'utilitzen sovint a l'Iraq. Si aneu a Iraq, heu de provar definitivament el baklava àrab, famós pels seus aromes i sabor inusuals. Les begudes preferides a l’Iraq són els sucs de magrana i taronja. Avui en dia, la cuina de l'Iraq, a més de traces de cuina índia, es poden trobar traces d'Iran, Turquia i Síria.
Com els turcs, els iraquians consumeixen moltes verdures, arròs i iogurt. L’única similitud entre la cuina iraniana i la iraquiana és que ambdós països preparen vedella i aus de corral amb fruita. Tot i que a l'Iraq la manera de cuinar no difereix molt de la dels països veïns, hi ha alguns plats que només són específics de la cuina iraquiana. El masgouf és un peix especialment preparat a la planxa.
Una característica dels cuiners iraquians és que cuinen gairebé totes les parts de l’animal, incloses les cames, el cervell, els ulls i les orelles. Allà preparen el pegat de peu, el cap d’ovella, l’estómac i el brou, que es couen molt lentament durant hores. El blat, l’ordi i l’arròs són presents a gairebé tots els àpats de l’Iraq. Com he esmentat, als locals els encanta el xai, però també mengen carn de vedella, pollastre, peix i no poques vegades carn de camell. Normalment tallen la carn a tires i la couen amb cebes i alls. Sovint els hostes el trituren en guisat picat i el serveixen amb arròs.
Per a la majoria de la població local (el 95% són musulmans), està prohibit cuinar i menjar porc. L’alcohol també està prohibit, de manera que les begudes occidentals, aigua, cafè i te són les begudes més consumides allà. Els locals prenen cafè i te amb sucre, nata o llet, segons els gustos de cada persona.
Durant el Ramadà Bayram, tots els locals mengen abans de la matinada. Els aliments que mengen es diuen suhur i inclouen diversos cereals i plàtans. Tot el que mengeu s’ha de menjar i digerir lentament. Això els ajuda a tenir gana durant el dejuni, que pot arribar fins a 16 hores al dia. Després de la posta de sol, els iraquians comencen a menjar un plat anomenat iftar, seguit d’aperitius, pa, sopa de llenties i fruita fresca.
El menjar típic a l’Iraq comença amb un petit aperitiu com el kebab. La sopa se serveix després, però no es menja amb cullera, sinó que es pren directament del bol. El principal sol ser el xai amb arròs. Altres plats populars que podeu trobar a la taula iraquiana són el quzi, que és un xai farcit rostit i el kibbeh, que és carn picada amb fruits secs, panses i espècies. De postres us poden oferir una amanida de fruites amb gelatina.
La majoria dels habitants de la zona conserven pastes i postres per esmorzar o els serveixen de regal a l’amfitrió quan van nus. El budí de carbassa i el baklava es troben entre les postres preferides dels iraquians, tot i que sovint al final de cada menjar mengen fruita crua. Les llimones confitades, els pomelos i les taronges també són venerades pels locals.
Recomanat:
Cuina Israeliana: Una Increïble Barreja De Sabors
A les cases jueves, siguin on siguin al món, totes les tradicions s’associen a la taula. Festes religioses i familiars, alegries i dolors: tot està consagrat al voltant de la taula. La importància dels aliments Tant si són religiosos com si no, els jueus donen molta importància als aliments i és una tradició menjar junts.
Per Al Dany Dels Sabors I Edulcorants Artificials
Les fragàncies artificials són perjudicials; es recomana utilitzar els seus equivalents naturals, tot i que són una mica més cars. La nostra salut sempre ha de ser la primera. Realment tenen un efecte cancerigen i fins a quin punt són perillosos els edulcorants artificials?
Cuina Mexicana: Molts Productes I Sabors
La cuina provincial a Mèxic utilitza tècniques i eines des de la conquesta del país el 1521, tot i que pocs molen blat de moro i espècies amb pedres volcàniques perquè el robot de cuina és més ràpid. Però les mongetes, per exemple, es couen cada dia en belles olles de fang de colors.
Cuina Grega: Una Gran Quantitat De Receptes I Sabors
Quan sentis Cuina grega Què és el primer que pensa? Recordo tres coses: amanida grega, oli d’oliva i olives. Tot i això, això no és tot el que ofereix la cuina grega. És ric en molts sabors. Hi podem trobar receptes de deliciosos aliments mediterranis i una gran varietat de menjar balcànic inclosa a les seves receptes.
Pel Mal Dels Sabors Artificials
Per molt exagerat que sembli, avui vivim en un món artificial: aliments artificials, roba feta de materials artificials, s’ha trobat un substitut artificial per a tot. Quan es tracta de menjar, aquesta realitat comença a sonar aterradora.