Ànec De Pequín: L'estrella Lacada De La Xina

Vídeo: Ànec De Pequín: L'estrella Lacada De La Xina

Vídeo: Ànec De Pequín: L'estrella Lacada De La Xina
Vídeo: La ciudad prohibida de Pekin en China - Documental en español HD 2024, Setembre
Ànec De Pequín: L'estrella Lacada De La Xina
Ànec De Pequín: L'estrella Lacada De La Xina
Anonim

Estil Duck Peking - Aquí teniu una altra de les estrelles de l'atles culinari mundial. És sinònim no només de cuina nacional xinesa, sinó també de la cultura oriental en general. La famosa especialitat existeix des de fa milers d’anys i avui és reconeguda com un dels principals èxits culinaris.

Es pot consumir sovint en restaurants xinesos de tot el món o comprar-los fets a mà per comerciants xinesos, submergits invariablement en una grossa salsa enganxosa, amb un sabor inimitable de glutamat, salat i endolcit, acompanyat d’arròs blanc.

Ànec de Pequín es coneix a la Xina des del segle XIV i va ser degudament apreciat primer per la cort imperial. De fet, el deliciós plat va ser creat per a la llavors dinastia Ming, i Nankin és considerat el seu lloc de naixement. Tres segles després, l’ànec es va convertir en el plat preferit d’una altra dinastia: Kin, que vivia i governava des de Pequín.

Els seus cuiners han canviat la forma de preparar el plat i, en lloc de fer-ho al tradicional forn tancat, l’ànec ja cuina, penjant sobre les flames. En aquella època, l’especialitat es servia en tres etapes: primer amb pell cruixent, després en fines rodanxes de carn que es fon i, finalment, els ossos, volant amb brou, donant sofisticació al plat.

El 1864, el restaurant Quanjude de Pequín, que ha dedicat completament la seva cuina a aquest plat, el va popularitzar per a tothom. Hi ha moltes maneres de fer ànec al sud de la Xina, però totes són properes al clàssic ànec rostit. A Pequín, però, és diferent, és aquí l’ànec lacat ha guanyat la seva fama.

Ànec
Ànec

Cuinar qualsevol menjar xinès sembla difícil i està subjecte a moltes subtileses i, amb l’ànec més xinès, les coses semblen encara més complicades. Creix fins a uns 3 quilograms, s’ha de manipular amb molta cura. Això implica primer pelar lleugerament la pell de la carn (es fa perquè es pugui fer més cruixent durant el rostit), després s’escalda, s’asseca i es cobreix amb una capa d’un xarop especial fet a base de mel abans de rostir-la. És en aquest punt que es forma el "colze", que dóna el nom de l'ànec, que en moltes zones, excepte Estil Duck Peking també s’anomena ànec lacat. En aquest moment s’obté el seu color coure específic, el seu aspecte brillant i el seu sabor únic, procedent dels arbres del terra amb els quals s’encén el forn.

Tot es redueix al manteniment i, sobretot, al tall. De la mateixa manera que el Japó té els seus amos de sushi, també la Xina té els seus especialistes en ànecs de Pequín. Un xef experimentat és capaç de tallar un ànec lacat en cent làmines fines. Segons la tradició xinesa, la pell cruixent i perfumada és la primera preocupació dels cuiners.

L’ànec es menja embolicat en pastissos de blat prims amb ceba, cogombre i salsa de prunes marrons i soja negra.

Recomanat: