Raïm

2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28

Els raïms són les llavors de les plantes del gènere Vitis, conegudes en búlgar com a vinyes. Pel que fa al botànic, el raïm es considera fruita de maduixa. El raïm té petits fruits rodons o ovalats, amb la pell semitransparent i llisa. Alguns tipus de raïm contenen llavors comestibles, mentre que altres no tenen llavors.

El raïm es caracteritza per fruits esfèrics o ovals que creixen en grups i s’anomenen grups. Aquestes piles poden combinar de 15 a 30 raïms individuals.

Història del raïm

El raïm es va conrear per primera vegada a Àsia ja el 5000 aC. També té un paper important en moltes històries bíbliques que s’hi refereixen com el "fruit de la vinya".

Durant les antigues civilitzacions gregues i romanes, els raïms eren venerats pel seu ús en l'elaboració del vi, i al segle II es van plantar a la vall del Rin, a Alemanya, lloc de vinificació notable.

Els raïms van ser plantats per primera vegada als Estats Units a principis del segle XVII per missioners espanyols a Nou Mèxic. Posteriorment, la viticultura es va estendre ràpidament a la vall central de Califòrnia, on el clima, així com la manca d’insectes que ataquen el raïm, creen condicions extremadament favorables.

A finals del segle XIX, gairebé totes les varietats de raïm "viníferes" a França van ser destruïdes per insectes importats sense voler d'Amèrica del Nord. Després de creuar les varietats supervivents amb espècies americanes, va ser possible conrear raïm en aquesta regió, famosa pel seu vi.

Actualment, Itàlia, França, Espanya, els Estats Units, Mèxic i Xile es troben entre els majors productors de raïm comercial.

Composició del raïm

Els raïms són una fruita sense greixos, greixos saturats, sodi i colesterol. La composició química del raïm és diferent per a diferents varietats. Depèn del grau de maduresa, del sòl, del mètode de cultiu. El raïm és una fruita molt nutritiva, que es deu als sucres que conté, del 13 al 24% de sucres, dominats majoritàriament per la glucosa, seguit del sucre del raïm i una petita quantitat de fructosa.

El raïm és una excel·lent font de manganès, vitamina B6, tiamina (vitamina B1), potassi i vitamina C. Aproximadament 100 g de raïm contenen 62 calories i 0,58 g de proteïnes.

Els àcids de la composició del raïm són del 4 al 7%. Els raïms contenen olis essencials, tanins i substàncies resinoses. Conté magnesi, silici, calci, arsènic i iode. Els raïms contenen una certa quantitat de vitamina C.

El raïm conté compostos útils anomenats flavonoides, que són fitonutrients i donen un color morat intens al raïm.

Selecció i emmagatzematge del raïm

Es recomana escollir raïms de color ric, arrodonits i fermament adherits al raïm de baies. Una manera d’apreciar la dolçor de el raïm és el seu color. Les varietats de raïm verd han de tenir un to lleugerament groguenc, les varietats vermelles han de ser de color vermell intens, porpra i blau-negre també han de tenir colors saturats per ser dolces. El millor antioxidant és el raïm completament madur.

No es pot emmagatzemar raïm a temperatura ambient, ja que fermenta ràpidament. Per guardar diversos dies cal posar-lo a la nevera. El raïm pot conservar el seu gust fins a 5 dies a la nevera.

Tipus de raïm

El raïmque es consumeix en fresc o s’utilitza en diverses receptes s’anomena raïm de taula en comparació amb les varietats de raïm de vi que s’utilitzen per fer varietats de vi o panses que s’utilitzen com a fruita seca.

Tot i que hi ha milers de varietats de raïm, només se’n consumeixen unes 20. El color, la mida, el gust i les característiques físiques varien segons la varietat. Els raïms presenten una gran varietat de colors, inclosos el verd, l’ambre, el vermell, el blau-negre i el morat. Té una textura lleugerament cruixent i un sabor agredolç.

Raïm europeu: inclou varietats: Thompson (llavors i verd ambre), Emperor (llavors i porpra) i Champagne / Black Corinth (de mida petita i porpra). Les varietats europees tenen una pell que s’aferra a la textura interior.

Raïm nord-americà: inclou les varietats: Concord (de color blau-negre i de grans dimensions), Delaware (rosa-vermell) i Niagara (de color ambre i menys dolç). Aquestes varietats tenen una pell més fàcil de separar.

Híbrids francesos: es van desenvolupar a partir de raïms "vinífers" després de la destrucció de la majoria de les varietats de raïm al segle XIX.

Aplicació culinària del raïm

Per aprofitar al màxim les qualitats útils de la fruita dolça, es recomana consumir raïm acabat de collir i ben rentat. A més del consum fresc, s’utilitza per elaborar diverses postres, sucs, amanides, per decorar. Es combina bé amb formatge groc i formatge blau. El raïm i l’aiguardent s’elaboren a partir de raïm. Hi ha molts tipus de raïm, però els que contenen més taní s’utilitzen principalment per elaborar vi. Aquests són els anomenats varietats de vi.

Les varietats dolces i sucoses són les que s’utilitzen a la cuina. Conserven la seva forma i no s’esquerden quan es cuinen. La nou moscada és la més adequada per combinar amb formatge.

Els raïms negres són adequats per combinar-los amb carn. No necessiten gaire tractament tèrmic, sinó escalfar-se. Les varietats amb llavors són més perfumades que les que no tenen. El raïm blanc es combina bé amb peix i marisc. També s’utilitza en molts pastissos.

Beneficis del raïm

Els fitoquímics continguts en el raïm són compostos antioxidants que ajuden a reduir el risc de malalties del cor. El resveratrol protegeix el múscul cardíac i el manté flexible i sa. També redueix el risc de patir Alzheimer i és una cura contra l’envelliment. El paper de la saponina també s’associa amb el suport a la salut cardíaca. A més del resveratrol i la saponina, els raïms contenen un altre compost anomenat pterostilbè, un poderós antioxidant que se sap que protegeix contra el càncer i ajuda amb el colesterol baix.

La rica barreja de fitocompostos continguda en el raïm el fa extremadament útil i té nombrosos efectes protectors associats al metabolisme del colesterol, l’estrès oxidatiu (l’acció dels radicals lliures) i la inflamació.

Les vitamines contingudes en el raïm enforteixen el sistema nerviós i milloren la visió. El consum regular de raïm redueix el risc de coàguls de sang. Ajuda a les migranyes, regula l’activitat del sistema gastrointestinal, millora la digestió. El raïm negre té fortes propietats antibacterianes i antivirals, protegeix contra les infeccions.

El vi és un agent protector per a persones amb hipertensió i hipertensió. El consum moderat i regular de vi redueix el risc de mort per diversos motius, no només per les malalties coronàries. El vi negre també proporciona protecció contra el càncer de pulmó.

El raïm i les seves llavors contenen compostos anomenats procianidina B en els quals ajuden a combatre el càncer de mama.

Perjudici del raïm

El consum de raïm pot provocar flatulències i trastorns del tracte gastrointestinal. Es recomana menjar sense pell, especialment en persones que pateixen d’úlcera pèptica, malalties de l’intestí, ronyons, vies urinàries i genitals. El raïm està contraindicat en persones amb diabetis.

Embelliment amb raïm

L’ús de suc de raïm, carn de fruita i oli de llavors es coneix des de temps remots. El raïm conté una sèrie de substàncies útils, per això és cada vegada més popular com a cosmètic. Està contingut en diverses cremes, màscares i exfoliants.

Totes les dones poden fer-se una màscara regeneradora a casa. Només cal eliminar la pell i les llavors dels fruits i, a continuació, estendre la part carnosa del raïm a la cara. Deixeu-ho actuar 15 minuts i renteu-lo.

Per a la pell que ha perdut la seva elasticitat, barregeu uns quants raïms, convertits en polpa amb 2 culleradetes. iogurt, una culleradeta de mel i suc de llimona. S’aplica a la cara i actua durant 20 minuts.