2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
Les espècies són plantes que es produeixen a la natura o s’obtenen sintèticament. El seu paper és donar als aliments un gust, una olor i un bon aspecte agradables. De vegades s’utilitzen com a conservants.
Les espècies són conegudes a la història de la humanitat des dels seus inicis. Es trobaven entre les mercaderies més valuoses del món antic i medieval.
Les espècies eren venerades com a tresors i es valoraven més que la vida humana. Perquè no només transformen el sabor dels plats senzills sense pretensions, sinó que també són els primers medicaments de la humanitat.
Per a la vostra atenció, aquí els teniu les espècies més antiguesque la gent ha gaudit des de temps immemorials.
Pebre
A l’Anglaterra del segle XII, el pebre era més valuós que l’or.
Però no només a Anglaterra, sinó també a Europa durant l’edat mitjana, les espècies, inclòs el pebre negre, costen el seu pes en or. Per una mesura de pebre, es dóna la mateixa mesura d’or i es pot canviar un quilogram de nou moscada per una vaca o quatre ovelles. Alguns tipus de pebre, com el blanc i el negre, s’esmenten com a remeis molt curatius per als refredats, la bilis, els ronyons, les febres i altres.
Nou moscada
Al sud d’Àsia, la nou moscada, que prové de les illes Banda a les Moluques, té un nom sànscrit. El sànscrit, la llengua dels textos sagrats hindús, indica en aquest cas l’edat d’ús d’aquesta espècia. Els historiadors creuen que la nou moscada va aparèixer a Europa al segle VI aC.
A la cuina, s’hi condimenten sopes, patés, plats de verdures, fricats, etc. en petites dosis. La nou moscada té un efecte antisèptic que estimula les defenses del cos.
Cacau
Els fruits del cacau han servit d'aliment a la població brasilera durant molts segles. Al segle XVI foren portats a Europa pels espanyols. Els grans de cacau són un magatzem de nutrients i oligoelements per a la salut del cos. L’ús d’aquesta beguda té un efecte beneficiós sobre els treballadors mentals i físics: el cacau ajuda a centrar l’atenció, a millorar la memòria i a recuperar-se millor de les toxines pesades.
Safrà
Aquesta és una de les espècies més cares. En la dieta, el safrà s’utilitza principalment en amanides, sopes, salses i begudes. L’espècia especial dóna un aroma i un gust específics als plats d’aviram: pollastre amb fruits secs, pollastre a la planxa, pollastre fregit.
El preu del safrà es va formar sota la influència de diversos factors, els principals dels quals eren les dificultats de cultiu i collita. Avui, el preu per 1 kg de safrà iranià és d’uns 2.000 dòlars.
Marduixa
A l’edat mitjana, aquesta espècia era una de les herbes que la gent creia que podia allunyar els mals esperits i curar totes les malalties. Les fulles s’utilitzen en forma fresca i seca com a espècia per a primers i segons plats de carn, peix, verdures, així com per aromatitzar amanides. Va bé amb romaní, farigola, estragó i alfàbrega.
Romaní
Els romans van dedicar la planta a la deessa Venus i van decorar les estàtues amb romaní. Utilitzat en plats de carn, confereix a la carn d’animals domèstics l’aroma de caça. En dosis moderades s’utilitza com a accent especial en la preparació de sopes, carn, pollastre, pèsols.
Alfàbrega
L’alfàbrega és considerada l’espècia més popular del món. A la cuina s’utilitza tant fresc com sec. Els romans consideraven l’alfàbrega un símbol de l’odi perquè s’utilitzava en medicina com a remei per a la depressió i la malenconia. Aquesta espècia és ideal per a carn i tots els plats de peix, així com per a gairebé tots els plats de verdures.
Coriandre
Es van trobar llavors de coriandre a les tombes dels faraons, les legions romanes portaven coriandre amb elles, movent-se per Europa. Els antics egipcis rebien oli aromàtic del coriandre, que s’utilitzava durant les cerimònies religioses. Es va utilitzar a la Xina al segle IV-V. El coriandre s’afegeix a plats de verdures, carn, pollastre, a la llet i a les sopes de llet. En general, s'utilitza gairebé tota la planta, tant de fulles com de fruits, i en medicina popular de diferents països, fins i tot les arrels.
Avui en dia, les espècies estan fermament arrelades als plats de la nostra taula i fa temps que no els donem tanta importància, ja que eren venerades fa diversos segles.
Recomanat:
Termes Culinaris Que S’utilitzen Habitualment I Que Són Bons Per Conèixer-los
Blanqueig Els productes es col·loquen durant poc temps en aigua bullent, que sol ser salada. Aquest mètode de tractament tèrmic s’utilitza per facilitar la pelada d’algunes fruites i verdures. Diversos productes es congelen de la mateixa manera i, en alguns casos, es poden afegir vinagre o greixos a l’aigua, en funció del que estem intentant aconseguir.
Les Espècies Més Cares Del Món
A l’edat mitjana espècies juguen un paper important en la vida econòmica i política i el valor d’alguns d’ells és similar a l’or. Les espècies es consideraven rares i valuoses no només pel seu aroma, sinó també pel seu ús en medicina i en la conservació dels aliments.
Quines Són Les Espècies Més Calentes Del Món?
T’agraden els pebrots picants? I sabíeu que els diuen l’espècia per a una vida sana? De fet, si sou fan dels sabors picants, pot ser que tingueu en compte que n’hi ha realment molts tipus espècies calentes . Avui us presentarem els més destacats, que molts consideren una prova real per al paladar humà.
Curiós! Les Espècies Més Estranyes Del Món
Cada espècia no només aromatitza el plat, sinó que també el fa més perfumat i obre la gana. Entre les espècies més populars a tot el món hi ha sal, oli d’oliva, pebre negre i vermell, vinagre. Hi ha molts espècies interessants que no són tan populars, però són molt atractius i perfumats.
Kelp: Una De Les Espècies Vegetals Més Antigues
Us heu preguntat mai quina és l’espècie vegetal més antiga que ha florit al nostre planeta? Aquesta qüestió ha estat d’interès per a diversos biòlegs i científics durant anys. Resulta que aquesta planta és un alga, que encara es pot trobar avui en dia.
