2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
La cuina peruana va néixer d’una fusió d’antigues tradicions culinàries de l’època precolombina amb la rica cuina europea dels espanyols, impregnada de delicioses i perfumades influències àrabs, a la qual es va afegir posteriorment l’herència dels esclaus africans. Aquesta penetració mútua també s’enriqueix amb les habilitats dels xefs francesos que vénen a servir l’aristocràcia espanyola durant el virregnat més gran d’Amèrica del Sud.
Tota la diversitat cultural crea una barreja acolorida, o l’anomenada mistura, en què s’entrellacen gustos i tècniques dels quatre continents per crear la sorprenent riquesa de la cuina peruana. L’estil de fusió a la cuina peruana existeix des de fa cinc segles.
El 2007, la cuina peruana va ser declarada patrimoni cultural nacional per la seva contribució a l'establiment de la identitat nacional peruana.
Els mateixos peruans afirmen que no hi ha una cuina més diversa que la seva (el nombre de plats tradicionals se sap) són 491. En aquest sentit, només França, la Xina i l’Índia poden competir amb el Perú. N’hi ha prou d’esmentar que al llarg de la costa peruana de 2250 km de llargada hi ha més de 2.500 tipus diferents de sopes i més de 250 postres tradicionals.
Els plats peruans més tradicionals, fins i tot escollits per a les set meravelles culinàries del Perú, són: ceviche, ají de gallina o en traducció gratuïta "buttercup"; lomo saltado: juliana de verdures amb filet de vedella, preparada pel mètode xinès per fregir ràpidament; papa a la huancaína: patates regades amb una salsa de pebrots grocs picats untades en aigua endolcida, triturades amb formatge fresc, rovells d’ou, llet, llimona, oli d’oliva, sal i pebre; anticucho: broquetes de carn a la brasa (cor de vedella tradicional), pre-adobades amb all amb vinagre, comí, pebrots picants i pebre vermell fumat suau; chupe de camarones: una sopa espessa de gambetes grans del Pacífic; causa: un pastís de patates grogues bullides i triturades amb puré de pebrots, llimona i altres additius, farcides d'alvocat, tonyina, gambes o pollastre.
El Maca pertany a la família dels naps i creix en condicions molt extremes com el fred, la llum solar intensa i els vents forts.
Aquesta arrel té l’honor de ser l’aliment vegetal amb més creixement del món, cosa que també és essencial per als peruans. S’ha demostrat que la maca té un efecte rejovenidor i rejovenidor sobre les glàndules endocrines i restaura l’equilibri hormonal.
Recomanat:
Els Plats Més Populars De La Cuina Noruega
Noruega és un país on els peixos són venerats. Els plats més habituals són l’arengada, preparada de diferents maneres, el bacallà, l’halibut i el turbot. Aquest mètode de preparació ha estat dels víkings, que van prendre un clipfix quan anaven de caça i viatges llargs.
Els Plats Més Populars De La Cuina Turca
La cuina turca és una de les més riques en sabors, espècies, productes i sabors. Té prestats sabors d'Àsia i l'Orient Mitjà, així com dels pobles balcànics. Hi ha una gran quantitat de kebabs, pilaf, moussaka, sopes, amanides, aperitius, burets, sarma, baklava i marisc.
Els Plats Amb Tomàquet Més Populars De Tot El Món
No hi ha verdures més famoses al món que els tomàquets. També més cuinat, perquè el podeu veure en tot tipus de plats: amanides, sopes, plats, plats principals. Els tomàquets es conreen a Europa des del 1500, després de ser portats del Nou Món.
Els Plats Més Populars De La Cuina Mexicana
El menjar mexicà és, sens dubte, un dels favorits de molts gourmets de tot el món, i això no és casual. Es distingeix per la seva irresistible varietat de diferents espècies i colors, i els plats són exclusivament deliciosos. Com qualsevol cuina, així també La cuina mexicana té plats tradicionals que tothom ho intenti almenys un cop a la vida.
Els Plats Més Populars De La Cuina Russa
Quin és el primer plat que us imagineu quan escolteu la cuina russa? Potser una amanida russa? Bé, us decebrem, perquè la popular amanida russa no és en absolut russa, sinó francesa. A la mateixa Rússia, s’anomena amanida francesa o amanida Olivier, segons el xef de l’Hermitage que la va inventar.
