2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
A la Xina, es creu que el menjar de les persones prové del cel, de manera que menjar es veu com un ritual especial, no només com una necessitat diària.
Els plats es seleccionen de manera que predominin els aliments líquids i tous. Primer beveu te verd sense sucre ni llet, i després serveix aperitius freds: trossos de carn, peix o verdures.
Els xinesos mengen menys i sense pressa, gaudeixen del menjar. Al final del menjar, se serveix brou i, després, es torna a prendre el te. És aquesta composició i l'ordre dels plats es considera el més favorable per a la digestió.
Els plats consisteixen en petites peces que no requereixen cap esforç addicional sobre la taula. El secret dels plats xinesos està a tallar i fregir els productes. Es fregeixen en una paella especial coneguda com wok, que cada cop és més preferida pels hostes de tot el món.
Els trossos petits es couen molt ràpidament amb mantega fosa a foc fort. Sovint, el pebre blanc i el gingebre es fregeixen primer amb mantega, cosa que dóna un sabor especial al plat.
L’empanada s’utilitza àmpliament a la cuina xinesa. Es pot utilitzar per preparar pràcticament tots els productes. Els productes de soja i soja s’utilitzen àmpliament a la cuina xinesa.
La cuina xinesa es caracteritza per la barreja de sabors i aromes incompatibles, així com per l’ús de brots. La salsa agredolça la devem a la cuina xinesa.
Podeu preparar la vostra pròpia barreja de verdures en xinès.
Productes necessaris: 20 grams de bolets secs, un quart de col xinesa, 2 pastanagues, 1 cogombre, 2 cebes verdes, mig cap de ceba, 400 grams de castanyes en vinagre, 400 grams de bambú en conserva, brots de soja, salsa de soja, sal i pebre gust.
Els bolets es xopen amb aigua, la col es talla a tires fines, les pastanagues també es tallen a tires i el cogombre es talla a trossos prims.
Talleu la ceba verda per la meitat i talleu-la en trossos de dos centímetres. Escorreu el bambú i les castanyes i talleu-los a trossets. Piqueu la ceba finament i fregiu-la amb greix.
Afegiu-hi la col, les pastanagues i un got d’aigua. Guisar durant 15 minuts, escampar-hi sal i pebre i afegir cogombres i bolets.
Al cap de 5 minuts, afegiu-hi el bambú, les castanyes, les cebes verdes i els brots. Regueu-ho amb salsa de soja i traieu-lo del foc. Tapar amb una tapa o paper d'alumini a foc lent durant deu minuts i servir.
Recomanat:
Les Especialitats Més Populars De La Cuina Francesa
La cuina francesa és famosa per la seva reputació com la millor del món. Es fa servir sovint peixos i mariscs, vedella, xai, aus de corral, conill. El porc no gaudeix de molt respecte. Els francesos defineixen els cargols i les potes de granota com una delicadesa refinada.
Les Especialitats Més Populars De La Cuina Italiana
Des dels temps de l’antiga Roma, els italians són coneguts com a coneixedors del bon menjar. Des de l’antiguitat, en les tradicions culinàries de la Itàlia actual, hi ha una preferència per la carn que es cuina completa. Un exemple d’això és la preparació del garrí, que no es talla a trossos, sinó que es rosteix sencer, o la preparació de ragú de carn, en què la carn no es talla a trossos, sinó que s’estofa el conjunt amb salsa de tomàquet.
Les Especialitats Més Populars De La Cuina Sèrbia
La cuina sèrbia ha estat modelada per la cuina mediterrània, turca i austrohongaresa. Per això, té molts plats únics. Un dels aperitius més populars és el porc sec Negush. Es diu així perquè es creu que es prepara millor a la zona de Negushi.
Les Especialitats Més Populars De La Cuina Turca
La cuina turca és exòtica per a molta gent i els plats turcs són molt populars. Tota la varietat de sopes turques es pot dividir en diversos grups. Es tracta de sopes de carn amb verdures afegides, sopes de nata amb mantega, sopes cobertes amb suc de llimona i ou.
Les Especialitats Més Populars De La Cuina Anglesa
La cuina anglesa ha donat al món el magnífic pudding de Yorkshire, el pastís de prunes, la carn de vedella, les patates fresques bullides amb menta i el tradicional te de la tarda. La cuina anglesa no és la més diversa. El tradicionalisme que hi ha és tan fort que els britànics poden esmorzar cada dia sense voler canviar-lo.
