2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
Anís estrellat / ructus Anisi stellai / o anís xinès és el fruit de l'arbre perennifoli Illicium verum, pertanyent a la família Magniliaceae. L’espècia també es coneix pels seus noms Anís indi i Anís siberià. A Rússia l'anís estrell es diu anís estrellat i a Itàlia-anice stellato.
L’arbre Illicium verum creix fins a vuit metres. Les fulles de la planta són verdes, allargades i punxegudes al final. Les seves flors són blanquinoses, de vegades de color groc o verd pàl·lid. L’arbre dóna fruits després dels cinc anys, després de la floració. Els fruits semblen una estrella de fins a 2-3 centímetres d’amplada.
L’educació en qüestió té entre sis i deu consells. Quan els fruits maduren, es tornen de color marró fosc. Cadascuna de les puntes dóna una llavor, que després s’utilitza com a espècia. Aquestes llavors brillants tenen un color vermellós o marró. L’especial de les fruites és que només es poden utilitzar per condimentar plats a partir dels quinze anys. En cas contrari, l’arbre de fulla perenne pot produir fruits durant gairebé un segle. Les llavors tenen un sabor dolç i aroma especiat.
Anís estrellat es cultiva en diversos països, inclosos la Xina, el Japó, Vietnam, Cambodja, Filipines, l'Índia. L’arbre creix a molts llocs amb climes tropicals.
Història de l'anís estrellat
Anís xinèsCom es pot endevinar pel nom del nom, s’origina a les terres del sud-est asiàtic. A la Xina i Vietnam, l'arbre creix a una altitud de 600 a 1500 metres. Resulta que anís estrellat es troba entre les espècies preferides pels asiàtics i han estudiat durant molt de temps les seves propietats i característiques. Fins i tot abans de Crist, feien servir llavors aromàtiques i les incloïen en plats i mescles curatives. La fusta de l’arbre perennifoli s’utilitzava en la construcció naval. Això va provocar que la planta fos anomenada anís de vaixell en algun lloc.
L'espècia xinesa es va portar al nostre continent molts segles després, només al segle XVI. Com la majoria de béns no típics de la regió, desperta un gran interès entre els locals, a causa dels quals el preu del seu valor augmenta significativament. Els europeus estan encantats amb la nova espècia i s’utilitza ràpidament tant en medicina popular com en cuina. Els europeus de bon grat posar l’anís estrellat en pastes i plats.
Composició de l'anís estrellat
La composició del ructus Anisi stellai recorda una mica a la composició de Pimpinella anisum, coneguda com anís. Els grans petits i brillants són una font d’anetol, taní, resines, sucres i molt més.
Emmagatzematge d’anís estrellat
Anís estrellat es pot trobar a qualsevol lloc del mercat. En comprar l’espècia, heu de fixar-vos en la data de caducitat, ja que si l’espècia és vella, el seu aroma serà imperceptible. Tant les llavors senceres com les triturades s’ofereixen als llocs comercials. Si compres grans sencers, els pots triturar o triturar.
D’aquesta manera obtindreu una substància aromàtica en pols amb un to vermellós. Es guarda millor en contenidors tancats de materials naturals. A conservar en llocs secs i foscos. Cobert adequadament, suportarà una gran quantitat de condicions adverses durant aproximadament un any.
Beneficis de l'anís estrellat
Els beneficis d’aquestes llavors brillants no són ni un ni dos. L’ús del producte com a medicament es remunta a l’antiguitat. Anís estrellat ajuda a secretar secrecions. Té un efecte beneficiós sobre els problemes del tracte gastrointestinal i dels pulmons.
Té efectes antiinflamatoris i curatius. Recomanat per a tos, mal de queixal, còlics, gasos, mal de coll, reumatisme. Recentment, s’han utilitzat llavors d’anís estrellat per fabricar medicaments antigripals. Les baies també s’utilitzen per a altres usos. Per exemple, el petroli de anís estrellat s’utilitza com a insecticida.
Medicina popular amb anís estrellat
A la medicina popular dels pobles asiàtics hi ha moltes drogues que comporten anís. En cas de problemes estomacals, es pot prendre hipertensió arterial, tos i una decocció d’anís estrellat. Amb aquest propòsit, prengui 2 grans i 2 culleradetes de canyella. Els grans es molen i es posen a bullir durant 2-3 minuts en 1 litre d’aigua. S’afegeix canyella al final. El líquid resultant es filtra i s’endolceix amb mel. Si es vol, es pot afegir llimona.
Anís estrellat a la cuina
Anís estrellat és una espècia molt utilitzada al món culinari. L’anís estrellat mòlt s’utilitza en receptes de diversos dolços, incloses pastes, melmelades, gelatines, compotes de peres, pomes, prunes, préssecs. L’anís estrellat es pot combinar amb èxit amb espècies com canyella, gingebre, clau d’olor, vainilla. També es combina amb pebre negre, all, anet, julivert, ja que també s’utilitza en especialitats salades.
Amb aquesta espècia es pot degustar carn de peix, pollastre i ànec, així com vedella i porc. Les baies aromàtiques també s’afegeixen a guisats i sopes de verdures. Tot i això, és important no exagerar l’espècia, perquè si és fresca té un fort efecte. Un gram en pot provar tota una porció. L’oli essencial d’anís estrellat s’utilitza en la producció de licors.
Dany per l'anís estrellat
Amb anís estrellat no s’ha d’exagerar, ja que l’ús freqüent del producte en dosis grans pot conduir a una intoxicació crònica.
Recomanat:
Anís
Anís se’ns coneix principalment com una espècia amb un gust específic. És una planta herbàcia anual que es cultiva amb èxit al nostre país i es troba a la natura a les regions més càlides. En àrees extenses creix a Àsia, Europa, Índia, Xile, Japó i altres.
Bolets Desconeguts: Bolet D’anís
El bolet amb un nom interessant Anís porta el nom llatí Clitocybe odora i pertany a la família Tricholomataceae - Bolets de tardor. El seu nom es deu a la forta olor a l’anís, per això algunes persones l’han qualificat de perfumat. Es pot trobar en boscos de fulla caduca i de coníferes.
Licor De Sambuca: Inspiració Italiana Amb Gust D’anís
El licor Sambuca és una beguda alcohòlica amb gust d’anís que es produeix tradicionalment a Itàlia. El licor és un líquid clar amb un aroma característic i una graduació alcohòlica aproximada del 38-42%. Es fabrica a partir d’alcohol, sucre, anís, saüc i herbes, però es manté en secret la recepta exacta del fabricant.
Què Cuinar Amb Anís
Anís La "Pimpinella anisum" és una herba popular de la qual s'obté la famosa i extremadament útil espècia. L’anís restaura la gana i aporta una sèrie de beneficis per a la nostra salut. La pàtria de l'anís és el sud d'Europa i les zones més càlides d'Àsia.
Anís Estrellat: Beneficis, Usos I Riscos Potencials
Anís en forma d’estrella hi ha una espècia feta dels fruits de l’arbre perennifoli xinès Illicium verum. El seu nom prové de similar a estrella beines de les quals es recullen llavors per a espècies i té un gust que recorda a la regalèssia.
