2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
La pàtria de la petita planta perenne hydratis són les zones boscoses del nord-est dels Estats Units i Canadà. També ha estat utilitzat pels nadius americans per aplicar les arrels de la planta.
Les tribus natives americanes els van utilitzar com a aprenents la planta hidrasta, barrejat amb greix d’ós. La protecció resultant contra els insectes. Es va prendre infusió o decocció de l’arrel per febre, pneumònia, febre. També es recomana per a tos, trastorns hepàtics i problemes cardíacs. Alguns fins i tot van tractar la tuberculosi amb te hydrastis.
En aquells anys, els indis americans consideraven que la planta hydrastis era extremadament poderosa. Per tant, es va incloure a les receptes de ferides, úlceres, dolors a l’oïda, problemes d’ulls, estómac i fetge.
Hydrastis representa un potent antibiòtic. Passa directament al sistema circulatori i elimina les infeccions.
La planta hidrasta va arribar a Europa el 1760. Amb els anys va guanyar una gran popularitat entre els curanderos. El 1926 es va introduir oficialment a la Farmacopea Americana.
A principis del segle XX, el doctor Roy Pierce va patentar un medicament que incloïa hidrastis. L’anomena Golden Medical Discovery (Descobriment mèdic d’or). Al mateix temps, la planta es troba inscrita al llibre de receptes nacional americà com a antisèptic i astringent.
A més de la hidrastis interna té aplicació externa. S'utilitza amb èxit per a l'acne, la inflamació purulenta, l'herpes, l'èczema, la psoriasi, els problemes de la pell, els cucs i per esbandir els ulls.
El rentat bucal Hydrastis té un fort efecte antisèptic. S'utilitza per a la inflamació de les genives, pirorrea, amigdalitis, mal de coll. També s’utilitza per esbandir problemes vaginals com la secreció blanca i la inflamació dels ovaris.
Pel que fa a les herbes, la hydrastis és la primera de les ments de cada nord-americà. Ara bé, a causa de la seva àmplia popularitat, l’herba està en perill d’extinció.
És per això que es recull principalment dels seus hàbitats naturals amb molta cura. Els experts i els herbolaris recomanen comprar només productes elaborats amb herbes d’origen cultivat i orgànic, i no amb hidràstics silvestres recollits.
No es recomana l'herba crua. No prendre amb dones embarassades. Els nens i els adults només han de prendre petites dosis d’herba.
Recomanat:
La Curiosa Història Del Rom Des De L’època De Colom Fins Als Nostres Dies
Suposo que a molts us agrada prendre te de rom per tenir una bona salut i tractar els refredats? Ara us explicaré d’on ve aquesta beguda i com es fa! El rom és una beguda alcohòlica destil·lada feta a partir dels productes residuals de la melassa de canya de sucre i l’almívar de canya, que s’elabora mitjançant processos de fermentació i destil·
Marisc: Sobre La Taula Des De L’antiguitat Fins Als Nostres Dies
Molts descobriments en jaciments arqueològics testimonien que la gent antiga menja marisc des de temps immemorials. El professor nutricionista de la Universitat de Toronto, Stephen Klein, creu que els productes del mar, que representaven gairebé el 50% del menú dels nostres avantpassats fa uns 20.
La Història De La Forquilla: Des De L’antiguitat Fins Als Nostres Dies
Us imagineu el menjar sense forquilla ? És com una part de la taula, com una extensió de la nostra mà, com una espècia, sense la qual cap plat serà mai deliciós. La forquilla ha recorregut un llarg i aterrador camí per formar part natural de les nostres vides en l’actualitat.
Te Des De L’antiguitat Fins Als Nostres Dies
Dels documents xinesos escrits més antics queda clar que a la Xina el te es feia servir com a remei ja el 2700 aC. Els monjos budistes conreen la planta del te als jardins del monestir i difonen la cultura del te a la Xina, el Tibet, l’Índia i el Japó.
Els Plats Més Populars Del Segle Passat Fins Als Nostres Dies
Normalment, quan parlem de moda, ens referim a roba, mobles, electrodomèstics, coses que fem servir a la vida quotidiana. Tot i això, la moda també és pròpia del camp de la nutrició, tot i que no ens n’adonem. Si mirem les receptes antigues, veurem aquesta veritat tan senzilla.
