2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
Les recomanacions nutricionals se centren generalment en la qualitat i la quantitat d'aliments, però sovint no fins a quan s'han de consumir. Les noves dades ajuden a il·lustrar la relació entre l’hora dels àpats, els seus efectes fisiològics i el rellotge intern del nostre cos.
Un estudi recent demostra la intersecció del ritme circadià: el rellotge intern del cos humà, els hàbits de comportament, inclosos el son, els temps de vigília i els hàbits alimentaris, i l’impacte d’aquests factors en els nivells de glucosa en sang.
L'experiment va incloure 14 participants sans: 7 homes i 7 dones. S'ha comprovat que en cadascun d'ells, després de consumir aliments idèntics, els nivells de glucosa són un 17% més elevats si es menja al vespre. Durant les proves, també s’estimula el treball nocturn del cos: dormir durant el dia i esmorzar a les vuit del vespre. El resultat és una tolerància reduïda a la glucosa. Aquesta condició sol conduir a la diabetis tipus 2.
Això demostra una vegada més els perills que afronten les persones que treballen per torns. Aquells que treballen fora de l’horari habitual de 9 a 5 i sovint a la nit tenen un major risc de patir diverses malalties. La conseqüència més amenaçadora és el desenvolupament de la diabetis tipus 2.
Estudis passats han demostrat que les dones que treballen per torns tenen un major risc de patir càncer i diabetis. Fins i tot aquells que treballen en horari normal poden tenir un risc augmentat si consumeixen hidrats de carboni a la nit o a la nit, en lloc de com és habitual.
Els científics són ferms que l’hora de menjar és especialment important. El nostre rellotge intern s’adapta als senyals que se li donen. Els més decisius són la llum i l’hora de menjar.
Quan la ingesta d’aliments es produeix al mateix temps, això permet que el rellotge biològic funcioni de manera més uniforme. D’aquesta manera, el cos queda menys estressat pels canvis. Qualsevol desviació d’aquestes normes és estressant i és un requisit previ per al desenvolupament de determinades malalties.
Recomanat:
Els Hàbits Alimentaris Més Nocius
Dimecres els hàbits alimentaris més nocius és menjar constantment; això fa que comences a menjar excessivament de forma imperceptible. No hi ha res dolent en menjar una mica entre menjars per mantenir el nivell de sucre en la sang. Però si en lloc de menjar fruita o verdura o algun aliment saludable, només s’empassa menjar que us cau en mitja hora, aviat perdrà el ritme normal.
Els Valuosos Consells De Peter Deunov Sobre Els Hàbits Alimentaris Humans
El gran i únic mestre espiritual búlgar i fundador de la Germanor Blanca, Peter Deunov, ha llegat a generacions un consell inestimable sobre nutrició. En aquest cas, no es tracta només de quins aliments cal centrar-se i en quins evitar-los, ni tampoc de cap dieta en particular.
Els Hàbits Alimentaris Excèntrics D’algunes Figures Influents
La humanitat sempre ha tingut una relació íntima amb el menjar. Per tant, no és d’estranyar que alguns dels més remarcables figures influents a la història sovint han tingut idees estranyes sobre com i què menjar. Zuckerberg només menja allò que mata El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, és conegut per afrontar desafiaments de llarga durada al cultiu, com ara portar corbata cada dia el 2009 i aprendre xinès cada dia el 2010.
Els Mals Hàbits Alimentaris: Com Superar-los?
Lluitar contra els mals hàbits alimentaris possible. Només cal començar a seguir una dieta més sana. Un dels pitjors hàbits és menjar de manera indiscriminada i abundant durant tot el dia. Els aperitius entre àpats principals són útils, fins i tot us poden ajudar a obtenir les racions necessàries de fruites i verdures al dia, però aquest hàbit es converteix en un problema quan els aperitius substitueixen completament l’àpat principal.
Com Crear Hàbits Alimentaris Saludables En Els Nens
Molts hàbits de tota la vida es desenvolupen entre els 6 i els 12 anys. Durant aquest període, és extremadament important que els pares participin activament en la creació d’hàbits alimentaris dels nens per garantir el seu desenvolupament saludable.
