2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
La cuina macrobiòtica no és molt coneguda com a concepte. L’estudi de la macrobiòtica va començar a l’antiguitat. Més tard, el 1950, va ser portat a Europa pel científic George Osawa.
De fet, la macrobiòtica és una forma de vida, o més exactament, una vida sana. Això inclou no només el menjar, sinó també la filosofia de viure en harmonia amb la natura. La cuina macrobiòtica recorda una mica el vegetarianisme, però també diferent d’ella. Després dels anys cinquanta del segle XX, aquest tipus de cuina cada cop té més popularitat i agafa força.
En què es basa la filosofia: cada aliment que mengem determina el nostre to i la nostra felicitat, així com la nostra salut. Segons la comprensió de la cuina macrobiòtica: com menys aliments consumim, més saludable menjarem. Al mateix temps, no es nega cap tipus de processament d'aliments.
Aquest tipus de dieta es basa en una cuina equilibrada i formes de cuina més tradicionals. Aquesta cuina no ens obliga a menjar determinats aliments específics d’una àrea geogràfica concreta: a la dieta macrobiòtica podem menjar aquells aliments que considerem necessaris i que ens aportin la força i la salut necessàries.
El que es posa èmfasi en els macrobiòtics són els cereals integrals, a més de les verdures, fruites i productes de soja. Els grans sencers poden ser adequats per a la zona, cosa que facilita encara més aquesta dieta. El que més es consumeix a la cuina macrobiòtica són l’arròs integral, el blat, la civada, els llegums, les verdures, moltes fruites, tisanes, espècies picants, fruits secs, llavors i begudes que no tenen un efecte revigorant.
Hi ha diversos tipus de verdures que no són especialment recomanables, com les albergínies, els pebrots, els tomàquets, però que es poden consumir sense barrejar-los amb altres productes. De tots aquests, s’ha de menjar més l’arròs integral, els llegums, les algues i la sopa miso. La dieta macrobiòtica, tot i que recorda molt al vegetarianisme, permet menjar carn i és molt recomanable menjar peix.
El miso és una sopa japonesa que es fa amb soja. La cuina macrobiòtica permet menjar peix. La quantitat d'aliments depèn dels diversos factors següents: estació, ocupació, sexe, edat, salut, clima. La majoria dels aliments es fan al vapor, es blanquen, es couen al forn o es bullen. També es pot fregir a la cuina macrobiòtica.
Recomanat:
Tècniques De Cuina A La Cuina Japonesa
Podeu portar una mica d’ambient japonès a casa si us imagineu que esteu envoltats de mars i muntanyes i us familiaritzeu amb les tècniques i receptes culinàries tradicionals de les quals s’enorgulleix Japó. Selecció natural La cuina japonesa segueix les estacions:
Dieta Macrobiòtica
La dieta macrobiòtica no consisteix només en aprimar-se. Conegut des de fa més de 100 anys, és una manera d’aconseguir la felicitat i l’harmonia a la vostra vida. Mitjançant una dieta determinada, la dieta fomenta el consum d’aliments no processats i d’aliments orgànics.
La Cuina Lenta: El Secret De La Cuina Grega
Cuina grega ofereix una gamma increïblement rica i variada d’aliments i begudes que són la culminació de milers d’anys de vida, cuina i menjar. Tots els plats grecs són un viatge per la història de Grècia. El pa, les olives (i l’oli d’oliva) i el vi han estat la trinitat de la dieta grega durant molts segles i fins avui.
Pèrdua De Pes Amb Cuina Macrobiòtica
És important menjar, però hem de triar els aliments adequats per ser sans; aquest és un principi ben conegut de la cuina macrobiòtica. Difícilment podem anomenar dieta la dieta macrobiòtica. Aquí parlem d’una dieta mantinguda i equilibrada que ens proporciona allò que necessitem per al cos, sense exagerar-ho i sobrecarregar-nos.
La Diferència Entre La Cuina Macrobiòtica I La Vegetariana
Per entendre les similituds i diferències entre la cuina macrobiòtica i la vegetariana, hem de conèixer els seus principis. Hipòcrates també va utilitzar el terme "macrobiòtica". Generalment descriu persones de llarga vida. Altres erudits antics van utilitzar la paraula per descriure un estil de vida equilibrat que incloïa una alimentació saludable, exercici i equilibri emocional.
