2025 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2025-01-23 10:16
Actualment, al Perú hi ha un fenomen sense precedents. L’alimentació, que és habitual en molts països, equival a la religió.
Amb els anys s’ha convertit en un motor que crea productors, xefs, empresaris, restauradors i consumidors. Avui, més de 80.000 joves peruans han optat per estudiar gastronomia en lloc de jugar a futbol.
Cuina peruana va néixer de la fusió d’antigues tradicions culinàries de l’època precolombina amb la rica cuina dels espanyols, enriquida per delicioses i aromàtiques influències àrabs, a la qual més tard es va afegir el patrimoni dels esclaus procedents d’Àfrica. Tot això es complementa idealment amb les habilitats dels xefs francesos.
Tota la diversitat cultural crea una barreja acolorida, o l’anomenada mistura, en què s’entrellacen gustos i tècniques dels quatre continents per crear la sorprenent riquesa de la cuina peruana. L’estil de fusió a la cuina peruana existeix des de fa cinc segles.
Els mateixos peruans afirmen que no hi ha una cuina més diversa que la seva (el nombre de plats tradicionals se sap) són 491. En aquest sentit, només França, la Xina i l’Índia poden competir amb el Perú. N’hi ha prou d’esmentar que al llarg de la costa peruana de 2250 km de llargada hi ha més de 2.500 tipus diferents de sopes i més de 250 postres tradicionals.
La cuina clàssica peruana és atractiva pels colors inusualment brillants i acolorits i per les notes especiades degudes als pebrots picants, que tenen centenars de varietats i que són l’ingredient principal. També atrau amb les seves combinacions gustatives i aromàtiques atrevides i harmonioses.
L’encant més gran d’aquesta tradició prové, sens dubte, dels ingredients: es tracta de productes amb noms inspiradors i un sabor únic com la maca: arrel molt útil i saborosa, kamu kamu, els fruits arrodonits de l’arbust amazònic, que es consideren superaliments, yakon, allargats. arrel cruixent i lleugerament dolça dels Andes, cherimoya - fruita andina sucosa i saborosa, rocco - una mena de pebrots, similar al kambi, kamote - moniato, ahi - diferents tipus de pebrot picant o lukuma - fruita de les valls costaneres altes.
En algunes parts molt altes encara es mengen llama, alpaca i carn de vida salvatge. Comú a totes les zones andines del Perú és l’ús de carn de conill d’índies o kui, un animal que forma part de la cultura local des de fa milers d’anys i que té una carn baixa en greixos i alta en proteïnes.
Vegeu receptes apetitoses de truita peruana, anticuchos, sopa a la criola, ceviche.
Recomanat:
Tradicions Culinàries A Lituània
Lituània és el més meridional i el més gran dels tres estats bàltics. Es troba a la costa sud-est del mar Bàltic. El país fa frontera amb Letònia al nord, Bielorússia al sud-est i Polònia i Rússia al sud-oest. El lituà pertany al grup de llengües indoeuropees i és parlat per unes 4.
Tradicions Culinàries A Dinamarca
La tradició culinària danesa està determinada per la ubicació geogràfica del país. Els principals productes són patates, ordi, sègol, remolatxa, naps, bolets. Tant el peix com el marisc estan molt estesos. L’esmorzar sol consistir en cafè o te i sègol o pa blanc amb formatge o melmelada.
Tradicions Culinàries Turques: Fets Interessants
Per poder aprofundir una mica més les tradicions culinàries de Turquia , haurem de presentar-vos almenys algunes frases i la seva història amb la promesa de no avorrir-vos. Com molts altres pobles, els turcs van ser nòmades. Viatjaven d’un lloc a un altre i no es van quedar enlloc massa temps.
Tradicions Culinàries A Austràlia
Vist des de l’Europa de l’Est, Austràlia té un aspecte distant i exòtic. El mateix es pot dir amb la seva cuina, rica en carn, marisc i peixos desconeguts. Avui, el continent australià està habitat per immigrants de tot el món, cada grup conserva les seves tradicions i costums culinaris.
La Màgia De Les Tradicions Culinàries Espanyoles
Espanya atrau milions de turistes amb els seus monuments històrics, la seva rica naturalesa, el clima increïble i, per descomptat, la seva cuina. La cuina de l’Espanya moderna no gaire diferent de l’antiga, original, senzilla i deliciosa en una cuina espanyola rústica.