2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
Remolatxa sucrera és una planta biennal que produeix una roseta de fulles i una arrel estesa el primer any i tiges fructíferes a la temporada següent. Les llavors es planten a la primavera i la remolatxa es cull a la tardor. Les fulles del primer any creixen a partir de la corona de l'arrel estesa.
Les fulles més grans poden arribar als 18 centímetres o més de longitud. La meitat d’aquesta longitud és una tija i la resta és un pecíol. El pecíol sol ser oblong i afilat, de forma irregular i rugós. Una planta pot tenir fins a 75 fulles.
Les primeres fulles formades moren al cap d’un mes aproximadament, però la resta es mantenen fins a mitjan estiu. Les arrels solen tenir forma de con i tenen una mitjana d’uns 4 centímetres de diàmetre i gairebé el doble de llarg. En condicions de cultiu favorables, les arrels de les varietats amb un alt contingut de sucre poden contenir un 20% de sucre en pes fresc a la collita. Recollint remolatxa sucrera sol ser possible en el darrer període abans que el terreny es congeli. Les arrels de remolatxa sucrera es lliuren a les fàbriques de sucre.
Remolatxa sucrera és una font important de sucre per als climes temperats. En general, la producció de remolatxa sucrera a tot el món és d'aproximadament 18, 5 milions d'acres (mitjana per a 1966-67).
Es creu que la remolatxa cultivada és originària de les regions mediterrànies d’Europa. Tot i que s’ha utilitzat molt abans com a cultiu de verdures i farratges, només s’ha utilitzat com a font de sucre durant els darrers 170 anys. El 1811, després de descobrir que alguns tipus de remolatxa eren rics en sucre, Napoleó va iniciar la producció intensiva d’aquest tipus de remolatxa i la construcció de plantes d’extracció de sucre a França.
Cap a mitjans del segle XIX, es va establir una important indústria a Alemanya i França, basada en remolatxa alta en sucre i tècniques avançades de producció de sucre.
Encara que intents esporàdics de produir sucre a partir de remolatxa sucrera als Estats Units observat a partir del 1830. Avui la producció de remolatxa sucrera i el sucre són les principals indústries de molts països.
Producció de sucre
El procés d’extracció de sucre és breu de la següent manera: les arrels es renten a fons i després es tallen en tires fines. El sucre se’n treu per difusió amb aigua tèbia a través d’una sèrie de compartiments.
L’aigua tèbia arriba primer a les tires de remolatxa, de les quals ja s’ha tret la major part del sucre, i es va desplaçant gradualment cap a les que contenen més sucre. Aquesta aigua calenta apareix com a "suc cru" amb un contingut de sucre del 10 al 15%.
Aquest suc es tracta primer amb calç per eliminar la part sense sucre, després amb gas CO2 i es filtra. Això es fa mitjançant una sèrie de cinc escalfaments de vapor i assecat al buit. El sucre cristal·lí s’afegeix a la solució final super-saturada per afavorir la cristal·lització del sucre.
Els cristalls es separen per centrifugació. La melassa separada es bull i es centrifuga per separar el sucre extra. Finalment, la melassa es tracta amb calç i es barreja amb "suc cru" per extreure encara més sucre.
Beneficis de la remolatxa sucrera
Des de temps antics remolatxa sucrera s’utilitza en el tractament de diverses malalties com ara mals de cap, febre i restrenyiment. Té un efecte purificador sobre el cos, augmentant el nivell d’oxigen a la sang, ajuda a formar cèl·lules sanguínies, neteja toxines i molt més. És ric en fòsfor, potassi, manganès. La remolatxa és rica en vitamina C i les seves fulles també contenen vitamina A.
Àcid fòlic c remolatxa sucrera s’utilitza com a antioxidant. Té un efecte beneficiós sobre diverses malalties del cor i defectes congènits. A causa del seu contingut en oxalat, no es recomana a persones amb problemes renals i biliars.
Remolatxa sucrera també és la verdura més dolça: el seu contingut en sucre és superior al de les pastanagues i el blat de moro dolç. A la remolatxa vermella, el contingut de sucre és de fins al 10%, mentre que a la remolatxa sucrera, del 15 al 20%. Conté poques calories.
Recomanat:
Remolatxa
Remolatxa (Beta vulgaris ssp. Vulgaris var. Vulgaris) és un tipus d’arrel vegetal. Una de les seves varietats és la remolatxa vermella, que es reconeix per les seves arrels de color vermell fosc, que s’embruten força quan es tallen. El gust de la remolatxa vermella és específic, terrós, refrescant.
Consells Per Cuinar Remolatxa I Patates
Les patates bullides seran més gustoses si afegiu tres grans d’all, dues fulles de llorer i unes branques d’anet a l’aigua durant la cocció. Quan fregiu croquetes de patata, poseu-les en oli bullent, en cas contrari es trencaran. No deixeu patates pelades a l’aigua durant molt de temps, perquè a l’aigua les patates perden el midó i les vitamines.
Quins Avantatges Té La Remolatxa Vermella?
Per al consum fem servir arrel de remolatxa, de color vermell fort. Es consumeix cru, en forma d’amanida o bevent com suc acabat d’esprémer. També el podem veure en combinació amb verdures guisades o escabetxos. En alguns països és molt popular en forma de sopa.
Brownies Magres Amb Remolatxa Vermella Per Al Dejuni De Nadal
El dejuni és una pràctica habitual, ja sigui per motius religiosos o de salut. En qualsevol cas, la persona en dejú ha d’assegurar-se d’una deficiència de vitamines i microelements a causa d’una dieta deficient. Això es pot aconseguir en gran mesura amb només una verdura:
El Suc De Remolatxa Neteja El Cos
La remolatxa és una de les verdures d’arrel més útils i fresques el suc espremut és un autèntic elixir per al cos, que el purifica i ajuda a eliminar les toxines acumulades. Suc de remolatxa és el suc més valuós per millorar la composició sanguínia.
