2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
Amb prou feines hi ha una persona a qui no li agradin els bunyols deliciosos i esponjosos. Tot i que avui es venen en diferents varietats pel que fa als bunyols, la nostra primera idea és un pastís rodó amb un forat al mig.
I mentre menjaves, mai et vas preguntar per què tenen aquesta forma? Aquesta espècie característica s’adquireix per casualitat o algú ens ha privat deliberadament d’un tros de la delicadesa?
Segons la teoria més popular, els bunyols moderns deuen la seva forma a un mariner nord-americà del segle XIX. Inicialment, els bunyols eren trossos sencers de massa endolcida fregits amb oli i anomenats pastissos fregits. Tenien forma de diferents maneres: rodones, en forma de diamant o com varetes, plegades al mig i retorçades, anomenades torçadores.
Independentment de la forma escollida, en preparar els pastissos, la massa estava ben fregida als extrems, però es mantenia crua al mig.
El capità Hanson Gregory, natural de Maine que navegava per les costes americanes amb vaixell, va trobar una solució a aquest problema. Per no deixar massa crua a l’hora de preparar el pastís, traieu-ne el centre. Quan el capità va tornar a casa d'un creuer, va mostrar a la seva mare com fer bunyols de la nova manera que havia descobert. Per als seus propers viatges, ella va seguir la seva recepta i, per tant, els bunyols amb forat es van anar popularitzant. Aviat tothom va preparar els pastissos a la nova manera.
Una altra teoria també apunta a Gregory com l'home que va inventar el bunyol amb forats. Segons ella, li encantaven tant aquests dolços que no volia separar-se d’ells ni tan sols navegant. Durant una tempesta, necessitava les dues mans, de manera que va batre els bunyols en rotllos. Aquesta teoria va ser rebutjada el 1916, quan les pròpies notes de Gregory van confirmar la primera versió.
Alguns historiadors afirmen que el forat de rosquilla va ser un descobriment holandès als Estats Units, ja que els holandesos de Pennsilvània van tallar la meitat d’aquests pastissos per garantir una freqüència uniforme i una millor immersió.
La teoria del bon fregit sembla realment plausible, i la ràpida adaptació de la gent a aquest tipus de bunyols pot ser deguda a la popularitat dels bretxos. Sovint es venien enfilats a bastons als carrers de Nova York. L’èxit dels pretzels perforats es va estendre a altres pastes als Estats Units i després a tot el món.
Recomanat:
13 Aliments Que Tenen Més Potassi Que Els Plàtans
Aneu més enllà dels fruits grocs i sortiu carregueu potassi amb aquests aliments . Quan penses en tots els nutrients que necessita el teu cos, la teva ment pot pensar en proteïnes, fibra, calci, vitamina D o fins i tot omega-3. I on oblidem el potassi?
Per Què Els Cogombres Tenen Un Gust Amarg
És ben sabut que el cogombre és una verdura que conté molta aigua. Molt útil, saborós i descarregat especialment per a la temporada d’estiu. Però per fer-lo sucós i saborós, el cogombre necessita cura. La cura d’aquest vegetal és més especial pel que fa a l’aigua:
Per Què Els Bunyols Tenen Un Forat? Història I Llegendes Sobre El Seu Origen I Forma
L’origen del bunyol és força discutit. La recepta de la massa fregida no és desconeguda per cap país o cultura i es poden veure variacions del bunyol a tot el món. Encara que el lloc exacte, el temps i la persona responsable de la creació de el bunyol , es desconeixen, hi ha diversos esdeveniments al voltant de la seva història que són força curiosos.
Els Vegans Tenen Un Menor Risc D’atac Cardíac, Però Tenen Més Risc D’ictus
Les dietes que no consumeixen productes animals són molt populars. Els motius són diferents. A alguns simplement no els agrada la carn, de manera que decideixen renunciar-hi del tot. Altres creuen que el tractament ètic dels animals és primordial.
Fi Dels Bunyols I Bunyols Greixosos O El Secret De Qualsevol Massa
La bona qualitat de la farina, la mantega, els ous i el sucre per si sola no és suficient per a l’èxit de la implementació de les receptes. També es necessiten coneixements tecnològics. La farina es tamisa diverses vegades. Això el fa cruixent i la massa porosa i trencadissa.