2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
Groselles / Ribes uva-crispa /, també conegut com a raïm espinós i alemany, és un fruit rodó, que és una de les espècies de baies més noves. Les groselles es van introduir com a conreu a Rússia, on es van cultivar als patis monàstics al segle XIII.
Es distribueix en estat salvatge a la major part d’Europa, a les muntanyes del Caucas i el nord d’Àfrica, i a Bulgària es troba a les zones rocoses humides de Rila, Rodope, Belasitsa, Vitosha, Stara Planina. Creix entre els 700 i els 1500 metres sobre el nivell del mar.
A Bulgària, els cultivars de groselles s’han transferit d’Europa occidental, però la seva importància econòmica al nostre país no és molt gran a causa de les condicions extremadament favorables per al cultiu de la vinya.
Fins ara s’han creat més de 1.500 varietats groselles. S’agrupen segons el color del fruit: vermell, groc, blanc i verd. Segons les seves característiques biològiques, les groselles són un arbust d’1,5-2 metres d’alçada, amb branquetes fibroses de color verd clar. A la base de l’arbust creixen moltes tiges que tenen una vida útil de 7-8 anys.
Composició de groselles
Groselles és popular per la seva rica composició de vitamines, sucres i àcids. Els raïms són rics en vitamines de la grip B, vitamina A, C, PP, E.
Dels oligoelements, el iode, potassi, ferro, manganès, magnesi, calci, coure, molibdè, níquel, sodi, fòsfor i fluor estan millor representats. Conté àcids orgànics, fibra dietètica, mono i disacàrids. El fruit conté aproximadament 45 kcal.
Groselles que creixen
La vida útil de l’arbust és de 20-30 anys, però al cap de 10-15 anys el rendiment i la qualitat del fruit disminueixen bruscament. La millor fructificació és fins als 4-5 anys. Això requereix l’eliminació periòdica de tiges antigues i la substitució per d’altres de noves.
Groselles és relativament resistent al fred i a l’hivern pot suportar fins a -28 graus. No tolera la forta calor de l’estiu ni les sequeres. No és molt exigent en sòls, però creix millor en sòls clars i ben proveïts de nutrients. No s’ha de cultivar en llocs oberts i amb vent on hi hagi possibilitat de gelades.
La reproducció de groselles amb esqueixos verds i madurs és difícil, així que apliqueu l’arrelament de branques horitzontals o verticals.
El millor és plantar-lo a la tardor i excepcionalment a principis de primavera. Les distàncies a plantar són de 0,8-1 metres seguits i d’uns 2 metres entre files.
Una de les activitats més importants en el cultiu de groselles és la poda. Cap al sisè o setè any, la poda es fa per donar forma a l’arbust, deixant 3-4 brots nous cada any. A més, la poda per fructificar cada any elimina les tiges seques, trencades i les més antigues.
La presència d’espines a la fruita dificulta significativament la collita. Els fruits maduren des de mitjans de juny fins a finals de juliol. Resisteixen bé el transport i es poden guardar fins a una setmana.
Cuinar amb groselles
Un fet interessant és que els fruits es poden utilitzar per processar-los en diferents etapes de maduresa. Es poden menjar frescos, però s’utilitzen principalment per fer melmelada, vi, gelatines, sucs, compotes, melmelades. També s’utilitzen per fer diversos pastissos.
Per a la preparació del suc, les més adequades són les varietats de color fosc, que es recullen abans de començar a estovar-se. Les fruites massa madures contenen massa pectina, cosa que dificulta la separació i processament del suc. Les groselles van molt bé amb els sucs de grosella vermella i negra.
Beneficis de les groselles
El suc de groselles és un producte dietètic molt valuós per als trastorns metabòlics. Excel·lentment refrescant i tonificant, i pel seu alt contingut en vitamines es recomana per baixar de pes. Quan s’utilitzen sistemàticament, les groselles ajuden a l’obesitat.
S'utilitza per a l'anèmia i la permeabilitat augmentada dels vasos sanguinis. Els ingredients útils de les groselles ajuden a enfortir el sistema immunitari i a protegir el cos de substàncies radioactives. La serotonina en la fruita madura té propietats antiedematoses.
En general groselles té acció diürètica, refrescant i antiinflamatòria. Restaura la sang, enforteix els vasos sanguinis i té un efecte tònic.
Danys causats per les groselles
Les groselles no s’han de consumir en persones amb úlceres gàstriques i duodenals. També està contraindicat en colitis i enteritis acompanyades de diarrea. En aquests casos, es pot consumir una petita quantitat de suc de fruita.
Recomanat:
Groselles Vermelles: Riques En Vitamines I Minerals
Avui en dia estem recorrent cada vegada més a un estil de vida saludable i un dels factors més importants per aconseguir-ho és una dieta saludable. Quan es tracta d’una alimentació saludable, sempre pensem en fruites i verdures. En aquest article us presentarem una de les fruites més útils, relativament rares al nostre país, però única en les seves qualitats.
Beneficis Per A La Salut De Les Groselles
Groselles és una fruita molt saborosa amb una gran varietat de colors, des del verd, el groc i fins i tot el blanc i els que tenen una coberta peluda. Fins ara, es coneixen més de 200 varietats de groselles. Aquest fruit es caracteritza per un alt contingut de nutrients i una riquesa excepcional de vitamines.
Com Fer Melmelada Fresca, Melmelada I Almívar De Groselles
La grosella negra té una sèrie de propietats beneficioses sobre el cos humà. La fruita és extremadament rica en vitamina P, que funciona bé en el sistema cardiovascular, alhora que té un fort efecte antiviral. La grosella negra també és una bona font de calci i vitamina C.
Groselles - Una Valuosa Font De Vitamines
Groselles és un munt de petits fruits rodons a pera, que s’assemblen a les groselles negres, amb una gran varietat de colors, aromes i formes. Aquesta varietat de raïm creix en climes temperats d’Europa, Amèrica del Nord i Sibèria, on els estius són humits i els hiverns càlids i freds.
Ús Culinari De Groselles
Constantinoble o raïm espinós és un parent proper de la grosella negra. La seva terra natal és Europa, però actualment es pot trobar a Àsia i Àfrica. Per tant, n’hi ha de dos tipus: europeu i americà. Les groselles tenen flors blanques a vermelles.
