2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
Molts de nosaltres no ens podem imaginar un matí sense una tassa de cafè o te fort, proporcionant un augment de vitalitat i energia. I si per algun motiu cal renunciar a la beguda, la somnolència i l’apatia, ja que els símptomes d’abstinència també poden anar acompanyats de cefalees greus, que causen el màxim malestar durant la jornada laboral.
Això es deu al fet que la cafeïna afecta la composició química del cervell evitant que funcioni correctament.
La cafeïna és un poderós psicoestimulant a base d'herbes. Ja als anys setanta, els científics van descobrir la seva capacitat per millorar el rendiment durant l’exercici aeròbic. Des de llavors, aquesta substància ha estat objecte de dotzenes, si no centenars, d’estudis científics. Alguns afirmen els beneficis absoluts de la cafeïna i l’atribueixen a propietats gairebé miraculoses, mentre que altres adverteixen dels perills de la cafeïna. Amb prou feines és possible posar fi a aquest tema, per això proposem avaluar els pros i els contres presentats en diversos estudis sobre cafeïna.
En una entrevista amb Medical Daily, Hank Green, un dels autors del canal SciShow, explica que la cafeïna actua al nostre cos unint-se a la molècula adenosina, un nucleòsid que té un paper important en l’estimulació del son i la supressió de la vitalitat. Aquesta molècula es distribueix per tot el cos, però al cervell regula el "comportament" dels neurotransmissors, afectant quan i quant volem dormir.
Les molècules de cafeïna tenen una estructura similar a les molècules d’adenosina, per això la cafeïna té la capacitat de lligar-se a l’adenosina i bloquejar les seves funcions bàsiques. Però, malgrat que ja no volem dormir després de beure una tassa de cafè, l’estimulació dels neurotransmissors al cervell encara continua. Per això sentim una lleugera tensió després consum de cafeïna.
Alguns estudis ho demostren ingesta diària de cafeïna fa que les nostres cèl·lules cerebrals produeixin més receptors d’adenosina per compensar el bloqueig i mantenir l’activitat cerebral normal. Si no hi ha cafè a la dieta, els receptors addicionals d’adenosina ens fan sentir febles, fins i tot quan ens despertem i objectivament encara no hem tingut temps de cansar-nos.
Altres estudis demostren que la retirada de cafeïna és un fenomen psicològic més que no pas bioquímic. Per exemple, si sabem que aturar la cafeïna comporta mals de cap, segur que passaran perquè esperar provoca una reacció. Això, en particular, ho demostra un estudi publicat el 2004 a la revista Psychopharmacology, en el qual els científics van analitzar més de 50 articles a la literatura mèdica sobre el tema.
Esteu pensant en renunciar al cafè però no us podeu decidir? Això pot ser més fàcil del que sembla. El més important: el desig de "reiniciar" el cos i millorar la salut a la llarga.
Oblida-te'n dependència de cafeïna!! Realment no necessiteu cafeïna. La mania del cafè forma part de la cultura de l’oficina. Anar a prendre cafè amb els companys o anar al cafè per prendre la tassa desitjada amb tapa és el ritual diari de la majoria dels treballadors d’oficina.
En un estudi realitzat a la Universitat de Melbourne, cafeïna s’anomena medicament actiu mental més utilitzat i assenyala que l’excés de velocitat pot causar soroll al cap.
Comencem de lluny. Al nostre cos hi ha un complex sistema d’interaccions de neurones entre si. Aquesta interacció té lloc, com probablement sabreu, a costa dels processos de les neurones: els axons (que transmeten el senyal) i les dendrites (que reben el senyal).
Al punt de contacte de dues neurones es troba l’anomenada sinapsi. L'impuls nerviós que arriba al terminal l'excita i el neurotransmissor situat a la fissura sinàptica activa els receptors i, al seu torn, transmeten un senyal o provoquen l'efecte in situ.
Molts dels efectes de les drogues es deuen al seu efecte sobre la sinapsi en una de les etapes de transmissió del senyal.
L’acció de la cafeïna s’aconsegueix bloquejant els receptors purinèrgics A1. Aquests mateixos receptors, per regla general, tenen una funció inhibidora, per tant, bloquejant-los, la cafeïna activa una gran varietat de processos.
Recomanat:
Amb La Dieta Psicològica Perdem 5 Quilos
L’estrès és un dels principals responsables de l’engreix. Independentment de la causa, només es pot tranquil·litzar amb una cosa: menjar indiscriminat i constant. Amb el pas del temps, això comporta un deteriorament de la digestió i de la salut, així com de l’obesitat.
Explicació Psicològica De L’addicció Als Aliments
L’addicció als aliments o addicció als aliments és un procés complex que fa temps que sorprèn científics i professionals. No va ser fins a mitjan segle passat que va quedar clar que menjar en excés era un tipus d’addicció toxicològica. Això condueix a equiparar l’addicció als aliments amb l’addicció a les drogues.
Cefalees Amb Cafeïna: Com La Cafeïna Provoca I Cura Els Mals De Cap
Cefalees amb cafeïna són mals de cap causats pel consum de cafeïna. Aquests mals de cap se solen sentir darrere dels ulls i poden anar des de lleus fins a debilitants. La cafeïna és un estimulant natural que es troba al cafè, el te i la xocolata i s’afegeix a moltes begudes carbonatades.
Trastorn Per Cafeïna O Addicció A La Cafeïna
Els matins solen començar amb una tassa de deliciós i aromàtic cafè. La beguda aromàtica amb cafeïna aconsegueix despertar-nos i, si resulta que no hi ha cafè, el dia no està tan ple. Científics de tot el món ens han informat reiteradament que aquesta addicció al cafè no és molt útil.
La Cafeïna Del Te I La Cafeïna Del Cafè
És ben sabut que el consum de te i cafè té un efecte estimulant tant en la concentració com en l’activitat física. No obstant això, hi ha diferències importants entre la manera com té lloc el procés revigorant del te i el cafè. Mireu qui són.
