2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
La calç és el nom de l'anomenada llimona verda, però no és una llimona. Hi ha diversos tipus que sovint s’associen a la llimona groga comuna, però entre els dos cítrics hi ha una diferència d’aspecte i gust, de cultiu i de lloc de cultiu. La llima s’assembla a la forma d’una llimona, però té una fina pell de color verd i una carn sucosa i pàl·lida de color verdós. Sol créixer millor a les zones amb climes tropicals i subtropicals. La semblança entre llimona i llima és força gran, amb la diferència que els cítrics verds petits resulten ser molt més útils que el seu primer cosí groc.
La calç és un fruit molt estès a les regions tropicals i subtropicals. Es considera que la seva pàtria és Malàisia i la família d’on prové és la família Sedefchevi.
Composició de la calç
La calç conté importants quantitats de ferro (aproximadament el 2%), fòsfor, potassi (2%), calci (2%), magnesi i olis essencials. La calç també és una font de pectina i vitamines P, A i C, extremadament útils per a la salut dels vasos sanguinis.
100 g de calç contenen 29 mg de vitamina C, 0,7 proteïnes, 11 g d’hidrats de carboni, 3 g de fibra, 0,2 g de greixos i 30 kcal.
Tipus de calç
El tipus més comú Lima és la persa o també coneguda com la varietat "Florida" (Citrus × latifolia), que té fruits grans, pell fina i gairebé sense llavors. Les llimones verdes de la petita i groguenca varietat de calç (Citrus aurantifolia) es troben sovint al mercat. Altres tipus de llimona verda són la calç mandarina (Citrus limonia), la calç cafè (Citrus hystrix), diverses llimes australianes, la calç espanyola (Melicoccusgju) calç salvatge (Adelia ricinella), calç dolça (Citrus limetta), calç palestina (Citrus limettioides) i calç mesc (X Citrofortunella mitis).
Selecció i emmagatzematge de calç
El fresc Lima ha de ser molt àcid i tacte, i en aparença té una escorça brillant, que garanteix el seu interior sucós. Al triar la calç, tingueu cura: ha de tenir colors vius i suaus. Eviteu els cítrics amb pell arrugada. Si voleu assegurar-vos que la fruita és sucosa i carnosa, poseu-la a les escates; us hauria de sorprendre pel seu pes, donada la seva petita mida.
És possible que hi hagi zones marrons molt petites a la superfície de la calç, que, però, no afecten el sabor.
Tingueu en compte que la llima es fa malbé ràpidament i és millor no comprar en gran quantitat de fruita. La millor manera d’emmagatzemar la calç és guardar-la en una bossa de plàstic i a la nevera fins a 10 dies. Si talleu la fruita, pot mantenir el seu aspecte fresc durant un màxim de dos dies.
Calç a la cuina
La calç s’utilitza força bé a la cuina i a la preparació de diversos còctels alcohòlics i no alcohòlics. El millor és utilitzar suc extret de Lima amb l’addició de sucs de fruita o com a part de la decoració de còctels. Una de les begudes més populars: el mojito, no es pot prescindir de l’afegit de calç.
El gust de Lima és molt adequat per aromatitzar peixos, mariscs i delícies. Aquest cítric petit i verd és ideal per adobar i adobar diversos, donant-los un gust específic i apetitós. L’amaniment amb suc de llima és molt adequat per aromatitzar amanides de verdures i fins i tot de fruites. Si espremeu suc de llima sobre fruites a rodanxes: pomes, plàtans i verdures blanques, podeu protegir-los de la pèrdua del seu color natural.
A causa del fet que la llima és una fruita petita, no conté una gran quantitat de suc. Aquest és un requisit previ a la cuina per aplicar la pell i les fulles dels cítrics. Al món àrab, és una pràctica habitual bullir la calç en aigua salada i després assecar-la al sol. D’aquesta manera s’obté un lumi especial d’espècies àrabs, extremadament adequat per aromatitzar mongetes i arrossos.
La calç està molt arrelada a les cuines nacionals del sud-est asiàtic i d’Amèrica Llatina, i especialment a Tailàndia i Mèxic. Excepte els aromatitzants de marisc, suc mexicà Lima s’utilitza per donar un gust específic a la carn i sobretot al pollastre. A més de fer la carn més tendra, el suc de llima va bé amb pebre vermell picant. A Tailàndia, una de les varietats de calç és l’ingredient principal de la sopa de tom ignam picant àcid. El guacamole, que és una de les salses més habituals, no es pot preparar sense calç.
Beneficis de la calç
La calç és una fruita molt útil, nutritiva i dietètica. No conté greixos, sodi i colesterol, cosa que de fet permet el seu consum en quantitats il·limitades sense risc per a la salut. A més, la calç conté molt poques calories: una fruita mitjana d’uns 60-70 grams només té 20 kcal. Els beneficis de la calç també estan relacionats amb el fet que és una excel·lent font de fibra vegetal. Si voleu obtenir les dosis necessàries de vitamina C, trieu aquest cítric verd. El seu alt contingut en vitamina C (al voltant del 35%) afavoreix la normalització dels nivells de colesterol a la sang.
Això fa que la calç sigui una fruita valuosa i beneficiosa que ajudi el cor i el sistema cardiovascular en general. La calç també conté àcid escòrbic, que augmenta la resistència del cos a les infeccions. A més, ajuda a produir col·lagen, que és important per mantenir l’elasticitat de la pell.
