2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
La carbassa és una planta pertanyent a l'anomenada. fruites verdures. Un postre preferit per a grans i petits, és extremadament útil i saludable.
Quan decidiu cultivar carbasses, primer heu de triar el lloc adequat per a la finalitat. La carbassa creix en llocs ben il·luminats i protegits del sol. El sòl seleccionat ha de ser ric en nutrients, ben fertilitzat pel cultiu anterior.
El cultiu es fa a la tardor. Comença amb el disc, que destrueix les males herbes, i després es fa una llaurada profunda (a 30-35 cm). S'hi importen adobs, fòsfor i potassi.
A la primavera es torna a cultivar el sòl, creant un bon règim de calor i aire-gas al sòl. Amb aquest propòsit es cultiva 1-2 vegades a una profunditat de 12-14 cm sense girar la capa del sòl, important 25-30 kg de nitrat d'amoni per decare.
La sembra de carbasses es realitza a finals d'abril, quan la temperatura a una profunditat de 10 cm al sòl arriba als 14 ° C. També s’ha de tenir en compte la possibilitat de gelades i s’ha d’evitar la possibilitat que afectin les plantes quan ja han brotat.
Els nius es fabriquen amb l’ajuda d’una aixada de 40-50 cm. Es sembren 5-6 llavors en cadascun d’ells. Es col·loquen en pisos, és a dir. la meitat es sembra menys profunda que les altres. Per a un creixement millor i més ràpid és bo practicar la podridura de les llavors.
La rutenia es pre-remullar durant 10-12 hores en aigua tèbia (28-30 ° C). Per a una declaració, necessitareu unes 300-500 llavors.
Després d’excavar, és bo llençar fems ben podrits als nius, que retindran la humitat i mantindran la superfície sempre fluixa. Després de sembrar les llavors, es necessita un conreu regular, com ara excavar i regar, així com controlar les males herbes.
La primera aixada de les carbasses es fa després de la formació de la primera fulla veritable i la segona es fa abans que les plantes tinguin branques laterals completament desenvolupades. Quan les plantes formen 2-3 fulles veritables, es trasplanten i es dilueixen, deixant 1 planta en un niu.
Fins i tot si no teniu temps per regar les carbasses regularment, no us preocupeu: tenen un sistema radicular ben desenvolupat i una excel·lent capacitat per utilitzar la humitat de les capes inferiors del sòl.
Els productes es cullen a finals de setembre, abans de les fortes pluges de tardor, després que les fulles comencin a cremar-se. Els fruits són comestibles després de deixar-los al sol durant 20-25 dies després de ser collits. Això millora la seva qualitat i vida útil.
Recomanat:
Plantació De Romaní En Cultiu En Una Olla
El romaní és una planta perenne de fulla perenne que es troba a tots els països de la Mediterrània i Àsia Menor. Aquest arbust de creixement lent amb fulles dures i estretes, que recorda les coníferes. Arriba a 1,5-2 metres d’alçada. Quan es freguen les fulles, l’aire s’omple d’un agradable aroma balsàmic.
Cultiu De Pebrots Picants
El pebre, dolç o picant, és un vegetal amant de la calor. Després de sembrar, les seves llavors germinen en 10 dies a una temperatura de 25 graus. Això passa en el període febrer - maig. Una de les principals preocupacions pel seu creixement és la fecundació regular.
Plantació I Cultiu De Pebrots Picants En Testos
Les verdures fresques a l’hivern ja no són infreqüents. Molts d’aquests es poden trobar a les botigues, però la majoria estan plens de nitrats nocius. Una de les solucions més útils és cultivar productes de producció pròpia. El pebrot picant es troba entre els principals cultius que podem cultivar a casa durant els mesos d’hivern.
Plantació I Cultiu Salat En Una Olla
La saborosa és una planta herbàcia anual. La salada dels Balcans és una planta perenne de fulla perenne. És una de les poques espècies que, en assecar-se, adquireix un aroma més intens. Es creu que el salat prové d'algun lloc del Pròxim Orient.
Plantació I Cultiu De Tomàquets Cherry
En els darrers anys, els tomàquets cherry han guanyat una gran popularitat a Bulgària. Són bonics, interessants i aptes per a amanides, per decorar tot tipus de plats, i són molt saborosos i cuinats. Tot i el seu aspecte exòtic, les cireres no són difícils de plantar i créixer.
