2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
L'ignam salvatge és una vinya perenne, també coneguda com a moniato mexicà o Dioscorea villosa. La planta és originària d’Amèrica del Nord i es troba als tròpics de Mèxic i Àsia. Hi ha una varietat anomenada moniato xinès, originària de la Xina.
La batata salvatge és una gran planta rastrera amb arrels espesses i arbusts i tiges rastreres, que arriba als 6 metres d'alçada. El seu rizoma fa 5-10 cm de diàmetre, de color marró vermellós.
Les arrels tenen inicialment un gust de midó, després de les quals adquireixen un sabor amarg i agut. Les tiges són nombroses i no es ramifiquen. Les fulles són ovalades, de 6-12 cm de llargada. Les arrels i rizomes d’ambdós tipus de moniato s’utilitzen per fabricar medicaments a base d’herbes.
Ja als segles XVIII i XIX, els herbolaris utilitzaven moniatos salvatges per tractar els rampes menstruals i els problemes de naixement, així com el dolor abdominal i la tos. A la dècada de 1950, els científics van descobrir que les arrels dels moniatos salvatges, mexicans i xinesos, contenien diosgenina.
Es tracta d’un fitoestrogen (estrogen vegetal) que, tanmateix, es pot convertir químicament en hormona progesterona. I la diosgenina es va utilitzar per fabricar les primeres píndoles anticonceptives als anys seixanta. I com que hi ha almenys 600 varietats d’aquesta patata, és important tenir en compte que no totes les espècies contenen aquest fitoestrogen.
Els herbolaris, per descomptat, continuen utilitzant les valuoses propietats del nyam salvatge en rampes menstruals, nàusees, inflamacions, osteoporosi, asma, etc., tot i que alguns estudis demostren que l’efecte no sempre és present.
Això, per descomptat, és possible perquè els nostres cossos no poden processar la diosgenina i convertir-la en progesterona pel seu compte, però cal una intervenció de laboratori.
La batata mexicana és extremadament útil i pot ser un complement a alguns plats principals, fins i tot a les postres. No perdis l’oportunitat de provar alguna cosa diferent.
Recomanat:
Cuinem Amb Arròs Salvatge
L’arròs salvatge és un cultiu molt específic. No és un cereal complet, però és de fet la llavor d'una espècie d'herba aquàtica específica per als Estats Units i Canadà. L’arròs salvatge conté grans quantitats de proteïnes i fibra i té un agradable sabor a fruits secs.
L’arròs Salvatge Manté El Cor Sa I Ens Ajuda A Perdre Pes
Tot i que la paraula arròs és present en el seu nom, arròs salvatge no s’acosta tant a l’arròs asiàtic tradicional, més petit, menys nutritiu i de color diferent. L’arròs salvatge descriu en realitat quatre tipus diferents d’herba, així com el gra útil que se’n pot collir, tres dels quals són originaris d’Amèrica del Nord i un d’Àsia.
Ceba Salvatge
Ceba salvatge (Allium schoenoprasum) amb les seves fines plomes verdes és el tipus més petit de ceba comestible. La ceba salvatge és una planta perenne que arriba als 50 cm d’alçada i es considera que la seva terra natal és Àsia i Europa, així com Amèrica del Nord.
All Salvatge: Llevat
All salvatge (Allium Ursinum) , també coneguda com a llevat, ceba siberiana, all salvatge, és una planta herbàcia perenne de la família Kokichevi. També s’anomena ceba d’ós, perquè segons les creences populars, els óssos se la mengen després de la hibernació per netejar l’estómac, els intestins i la sang.
L’all Salvatge Fragant: Saborós I Saludable
L’all salvatge, Allium ursinum, també anomenat all màgic, és un dels primers anunciants de la primavera. Es coneix en medicina popular com una planta amb moltes aplicacions. S’utilitza tant per fer extractes i ungüents, com com a deliciós aliment saludable.
