2024 Autora: Jasmine Walkman | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 08:28
El te és una de les begudes més antigues conegudes per l’home. La seva història es remunta a milers d’anys per als xinesos i per als europeus, només fa uns segles. El te és present a les taules de persones de diferents nacionalitats i edats. No només és un mitjà per calmar la set i la dinamització, sinó que, sobretot, és una medicina natural utilitzada al llarg dels segles i en el nostre temps.
Les tradicions associades a beure te es conserven fins als nostres dies a les cases dels nobles anglesos, que no deixen de gaudir d’una tassa de te aromàtic exactament a les 17.00, servit amb dolços frescos. I els xinesos, a més de gaudir del sabor i l’aroma del te, utilitzen les fulles de te per predir i predir els destins humans.
Al Japó, beure te era tota una cerimònia, el propòsit de la qual era relaxar la vostra ment i sentir la vostra harmonia amb la natura i el món que us envolta. Al principi, només la representaven els samurais masculins, que en bevien i deien que no pensaven en la guerra.
Va ser només més tard que el ritual del te era realitzat per tota la família, fins i tot convertint-se en una part tan important de la comoditat familiar que a totes les dones japoneses se'ls va ensenyar les complexitats de fer te des de ben petites.
Avui dia ningú passa tant de temps en aquesta beguda, que també comprem a les màquines expenedores i bevem en gots de plàstic, però fa segles el te estava associat a la comoditat i l’harmonia de la llar.
Gràcies a aquestes tradicions, també es desenvolupen i milloren les manualitats relacionades amb la fabricació de belles teteres, plats, tasses, culleres i tot tipus d’objectes de la vida que ens envolta, relacionats amb beure i fer te.
A part, els sabors del te es diversifiquen a través dels nombrosos additius que s’hi inclouen: mel, llimona, llet, nata, rom o cognac. També hi ha diverses maneres de servir el te, ja sigui solt, premsat en un plat o envasat amb paper de filtre o soluble.
El te no només és deliciós, sinó que també és una beguda curativa. Té un efecte estimulant relacionat amb el seu contingut en cafeïna. A més, conté misteris, olis essencials, alcaloides i moltes vitamines, i les fulles de te contenen antioxidants naturals.
El te és una beguda universal, ens pot escalfar si tenim fred, però també ens pot protegir dels refredats, tonificar-nos si estem cansats o simplement endolcir la nostra vida.
Recomanat:
Com Prevenir O Curar La Grip A Través Dels Aliments
Per no gastar el vostre valuós temps en la lluita contra la tos, la febre i la secreció nasal, seguiu els consells següents, gràcies als quals podreu salvar-vos la malaltia. Menja menjar picant. Proveu pebrots vermells o verds picants o altres menjars picants.
Fa Segles Que Mengem Tiramisú
Les llegendes que expliquen els italians sobre la creació de les postres més famoses de Botusha - el tiramisú - són moltes, però una d’elles, segons la majoria de residents mediterranis, és certa. Al segle XVII, el gran duc de Toscana, Cosme de Médicis III, va visitar Siena.
A Través Del Dejuni, El Cos Es Recupera
No és casualitat que el dejuni sigui un element important de la fe cristiana. Són un poderós catalitzador per a la salut, que millora i restaura el treball de tots els òrgans i sistemes del cos humà. Els dejunis nadalencs són dels més llargs de l’any.
Controlaran Els Preus Dels Aliments A Través D’Internet
Aviat serà possible que els consumidors controlin els canvis en els preus productor-processador-comerciant. D’aquesta manera, tothom tindrà una idea real de quin és el preu real dels productes. Això permetrà que qualsevol persona interessada entengui que el preu normal per quilogram de formatge groc, per exemple, és de 10-12 BGN i no de 16 BGN, que és el valor per quilogram de producte lacti dels queviures locals.
Fa Dos Segles, Les Patates Eren Considerades Herbes
Avui en dia, les patates fregides són el menjar preferit dels nens i no només d’elles. Potser us resultarà estrany que a principis del segle XIX les patates encara eren poc conegudes a molts països. En molts llocs es consideren un tipus d’herba, però no se sap exactament per a què s’utilitza.
