Hiperfàgia: Quan Menjar En Excés és Una Malaltia

Taula de continguts:

Vídeo: Hiperfàgia: Quan Menjar En Excés és Una Malaltia

Vídeo: Hiperfàgia: Quan Menjar En Excés és Una Malaltia
Vídeo: V. Completa. Crónicas de un psiquiatra en Nueva York. Luis Rojas-Marcos, psiquiatra y profesor 2024, De novembre
Hiperfàgia: Quan Menjar En Excés és Una Malaltia
Hiperfàgia: Quan Menjar En Excés és Una Malaltia
Anonim

Què és la hiperfàgia?

Juntament amb la bulímia i l’anorèxia, la hiperfàgia es classifica com un trastorn alimentari patològic. Es caracteritza per ser incontrolable i ràpid ingestió de grans quantitats d’aliments. Es pot considerar la hiperfàgia quan hi ha almenys tres dels següents criteris: menjar més ràpid que la mitjana, menjar sense tenir gana, empassar menjar fins que sentiu pesades a l’estómac, molèsties a menjar en presència d’altres persones, aversió al menjar., culpabilitat després de menjar.

En què es diferencia de la bulímia?

Hi ha moltes similituds entre hiperfàgia i bulímia, però el que els distingeix és el desig d’eliminar allò que s’ingereix a la bulímia: vòmits intencionats, laxants, activitat física intensa, períodes de privació d’aliments. Les víctimes de hiperfàgia gairebé sempre tenen sobrepès i sovint pateixen directament obesitat. Per a ells, menjar és una manera de superar els sentiments negatius.

Quins són els signes de la hiperfàgia?

Bulímia i hiperfàgia
Bulímia i hiperfàgia

No sempre és fàcil esbrinar si un ésser estimat es veu afectat per la hiperfàgia, ja que provoca que les persones s’aïllin i mengin solitàriament, llencin en secret els paquets de menjar buits i reposin les reserves d’aliments desapercebuts pels altres.

Un indicador clar té sobrepès. Altres signes són irritabilitat i sentiments de tristesa, que poden desenvolupar-se fins i tot en depressió. Per descomptat, el comportament de la taula també és indicatiu: massa menjar o, al contrari, força escàs, cosa que al seu torn parla d’una crisi anterior amb menjar en excés.

Hi ha algun factor de risc?

La hiperfàgia afecta igualment homes i dones, nens i adolescents. No obstant això, les noies joves tenen un predomini en les estadístiques. Sovint depenen dels models imposats de cossos febles, cosa que els fa menjar amb moderació, saltar-se els àpats, excloure completament els greixos i els sucres del menú, i tot això condueix a desequilibri nutricional, el qual és requisit previ per a la hiperfàgia.

La hiperfàgia és desencadenada per sentiments negatius (tristesa, por, ansietat), derivats d’experiències traumàtiques de la infància (maltractament físic i mental) o moments dramàtics de la vida (pèrdua d’un ésser estimat, divorci). De vegades, la sensació de dèficit emocional és crucial: manca de suport i amor dels éssers estimats, aïllament social. Tot això pot passar a una persona antisocial en una situació professional insegura, així com a una persona ambiciosa amb excés de treball que creu que no s’enfronta a l’alçada requerida.

Com es tracta la hiperfàgia?

Hiperfàgia
Hiperfàgia

Com les causes de la hiperfàgia són nombroses i diferents en cada persona, i els enfocaments de tractament són diversos. Els afectats per la malaltia haurien de consultar un nutricionista, però també un psicòleg.

El nutricionista pot preparar un programa individual de nutrició, basat en diverses posicions bàsiques: menjar el més sovint possible amb els membres de la família, mastegar lentament, conèixer la mida de les porcions, comprar econòmicament (per exemple, 1 paquet de galetes a la setmana) i molt més.

Al seu torn, el psicòleg pot ajudar a aclarir les arrels del problema. Les teràpies cognitives i conductuals donen els millors resultats. El seu objectiu és que els participants aprenguin a reconèixer els factors que desencadenen les crisis, a gestionar els sentiments negatius i la baixa autoestima.

Al mateix temps, busquem allò que és important per a la persona en particular i que pugui donar un significat addicional o diferent a la vida. Un mètode interessant que dóna resultats positius és la meditació conscient, que ajuda a filtrar els sentiments negatius i substituir-los per altres de positius.

Recomanat: